Passeig

Surto a passejar
Rere casa meva

Em paro, sobtat
Davant un camp llaurat

Gairebé simultàniament
Dos pensaments

El primer:

Que trist! Sempre el mateix paisatge
Quina vida tan opaca i limitada

El segon:

Quina meravella! Sóc afortunat
El dia està assolellat, puc passejar tot el dia

Me'n adono del poder incommensurable
Al qual renunciem cada dia

El poder de decidir
Els nostres estats mentals.