Parets escrites (simples mites)

Un relat de: free sound
Ningú mai va dir que això seria fàcil,
ningú t’ha enganyat amb la realitat.
Uns van donar armes, altres també eines,
pures coincidències, per poder seguir avançant.
Tant se val les formes, si vas caminant,
o si algunes hores també vas volant.
Submergit en somnis ja vas bussejant.
Amb el puny enlaire...
encara queda aire, per seguir lluitant.
Les parets escrites com simples pancartes,
de les coses mortes o persones fortes.
Tingues bona tarda, amb dolça migdiada,
sinó hi ha parada, segueix observant...
Mil cadires vives o algun sofà,
paraules escrites del teu despertar.

(22/3/2011)

Comentaris

  • Continuem avançant...[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-04-2011

    M’agrada que un poema obri portes... portes a la imaginació, a les sensacions, al sentiment, a les emocions, a la comunicació... si aquest poema és senzill en la forma, encara té un mèrit afegit!

    Com, molt ben dit, afirma el primer vers d’aquesta poesia, estic d’acord en què “ningú mai va dir que això seria fàcil”, entenent que “això” fa referència a la vida; més aviat al contrari, des de petita he sentit que l’existència és plena de perills i desgràcies... fins i tot, em van ensenyar que el el món real és “un valle de lágrimas”.
    I, efectivament, enj determinats moments la vida és difícil i plorem... Aquí tens un petit testimoni: AI!

    Però, després i malgrat tot, continuem avançant, seguim lluitant i observant, aprenent i despertant...

    T’envio una abraçada ben desperta,
    Unaquimera