PARE & FILLS

PARE & FILLS

Viu en un pis de solter amb una nevera buida i un parell de testos amb cactus. Cada dos divendres, al laboratori, ell dona allò que ell anomena “les llavors de la soledat”. És un acte ràpid, asèptic, sense màgia aparent.

Però algunes nits, quan la ciutat dorm, sent el corredor de l’habitatge omplir-se de petits peus invisibles. Sospira profund i, en les ombres del sostre, apareixen ulls que no són els seus, però que els reconeix: alguns són grisos com la boira del matí, d’altres tenen la foscor de l’olivera. Ulls que li somriuen sense conèixer-lo.

Els dies de pluja, algun nen llunyà crida “mare!” i a ell se li escapa un sanglot sec, com una pedra que es parteix. Perquè ell, el pare de tants, no té ningú que el cridi.

Avui ha tornat del laboratori. Es prepara una truita d’un sol ou i, en trencar la closca, en surt un xiscle d’or, petit i lluminós, que es perd pel desguàs. Se n’anirà a dormir amb el soroll d’aquell crit daurat vibrant a les clavegueres de la ciutat.







1.12