Pagament per endavant

Un relat de: Magda Garcia
Al nou llogater de la porta del davant ningú l'ha vist encara. Cada cop que se sent la porta, quan mirem a través de l'espiell no veiem ningú. És com si a la mínima s'esfumés. A l'última reunió de propietaris, a la qual no va assistir perquè només lloga el pis, es van postular diverses hipòtesis: que és transparent, que és nan, o que és un mag que juga a despistar els veïns. El cas és que els repartidors li deixen les comandes a l’estora. Segurament paga per endavant amb el mòbil.

Al cap d’uns mesos, es convoca una nova reunió de propietaris. La presidenta de la comunitat l’ha convocat perquè han aparegut unes taques a la paret propera a la porta on viu el resident “transparent, nan o mag” i ningú sap ben-bé de què son. Malgrat han trucat a la seva porta repetides vegades ningú ha obert ni a la presidenta ni als veïns del replà.

Per això, en la reunió de veïns es planteja verificar les hipòtesis per poder parlar amb ell. Per unanimitat decideixen parlar en primera instància amb el propietari del pis, per esbrinar com li ha llogat i si els pot facilitar algun contacte amb ell per poder-hi parlar.

Quan la noia de la gestoria de la comunitat telefona al propietari del pis del veí “transparent, nan o mag” seguint les instruccions de la presidenta li sorprèn trobar-se algú que li parla en una llengua que no entén. Podria ser que fos xinès? Sigui com sigui no deixa cap missatge davant la incomunicació lingüística.

Ara la presidenta ja no sap com parlar amb el veí. Per això decideixen establir un comitè de vigilància per aclarir quelcom. Estaran a l’aguait per si surt a la terrassa, per si el veuen pel pati de llums, per si puja o baixa les escales, etc. I si algú el localitza li dirà que la presidenta vol parlar amb ell.

Després d’algunes setmanes amb un resultat infructuós, finalment el veí del tercer segona diu que l’ha vist al parking. Que és una persona vestida de negre, molt baixeta que porta uns auriculars immensos i que quan camina, movent-se com si ballés, sembla una formiga gegant.

Ara ja saben que no és transparent ni nan i potser tampoc és mag. Molt probablement és el fill o el net d’algun migrant xinès que va comprar el pis i li ha deixat viure-hi. Però les taques a la paret de què deuen ser? Potser té una fuita d’aigua que s’hauria d’arreglar. Aleshores la presidenta, seguint les instruccions de l’operari de l’assegurança de la comunitat, li passa un full de paper per sota la porta, que ha traduït amb un traductor automàtic al xinès, on li diu que si us plau faci arreglar la fuita d’aigua que ocasiona taques a la paret.

Dos dies després, davant la sorpresa dels veïns, veuen aparèixer una brigada de tres persones vestides de blanc, amb una escala i unes caixes d’eines. Un d’ells porta unes claus i entra al pis del veí dels auriculars mentre els altres dos comencen a pintar la paret de color blanc.

El misteri continua perquè els veïns desconeixen encara la identitat del veí misteriós però sembla ser que, si mes no, les taques de l’escala desapareixeran i tot quedarà net i polit.

Comentaris

  • Veïnatge [Ofensiu]
    Prou bé | 02-11-2022

    Molt bé, ens has aclarit algunes coses. Amb tot deixes un final obert com si fos una sèrie d'aquestes d'ara que no acaben d'acabar per si és el cas de fer una altra temporada.
    A mi m'agrada el relat i m'interessa, així que ja ho saps...
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

101 Relats

278 Comentaris

20641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.