Cercador
ORGULL EVANGÈLIC
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
L’àvia, tota ella empolainada i amb el barret de feltre de llana del color de la magrana posat, només pensava amb els ulls clucs i un esbós de somriure, que per fi havia guanyat la llarga partida sense cartes, a mossèn Ignasi. Ell era el curat, el sacerdot a càrrec de la parròquia on l’àvia assistia cada cap de setmana i les festes de precepte. Tenien un lligam religiós on la confiança i l’entesa, malgrat l’extensa diferència generacional, era prou enraonada per arribar fins i tot a certes enganxades dialectals. L’àvia, de feia molt de temps, era una voluntària al faristol de les lectures evangèliques i hi posava l’ànima i la veu que pertocava. A pesar de l’anàfia creixent que se li cruspia les mans i la feien patir al girar full, ella i el seu orgull ho podien vèncer a cada litúrgia, i tan sols es va rendir el dia que mossèn Ignasi li va prohibir de vestir el barret, que de sempre la distingia, a l’església. Va tenir un disgust d’aquells que fan pampallugues a l’enteniment i la seva reacció airada va ser la de canviar de parròquia. Avui ajaguda dins el taüt, mossèn Ignasi també li somreia.