Cercador
OLOR DE DONA
Un relat de: jomagi- Compartir:
OLOR DE DONA
Aquella olor de dona no venia de cap perfum, sinó de la pell mateixa, després de la pluja. La vaig ensumar en un vagó de tren, barrejada amb l’humit dels abrics i el vellut dels seients. Era una olor de matí, de diumenge, de llençols acabats de llevar.
Em va portar a una cuina petita, amb finestres que miraven a un pati d’estendre. A una dona que partia pa amb les mans, que duia els cabells recollits i un davantal amb flors. No sé qui era. Potser ningú. Però l’olor va quedar, adherida a la memòria com la molsa a les pedres.
Ara, quan tanco els ulls, encara sento aquella barreja de gespa humida, de pomes al rebost, de pell neta. Una olor que no es compra, que no es tria: que, simplement és, i per això mateix no s’oblida mai.
2026
Comentaris
-
Un petit record inoblidable[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 19-02-2026 | Valoració: 10
És molt romàntica aquesta evocació a una petita olor profunda i momentània que et porta un record inoblidable i clar.
Em fa pensar en aquells petits moments que després queden recordats en la memòria i per molt de temps perennes, com la meva web.
Bë, ens veurem per aquí, jomagi, salut!!!
