OINT EL DOLOR

Un relat de: Identitat Inedita
2018. El tanatori és ple: a vessar. Familiars, amics, veïns. Tothom vol acompanyar el dol de tan trist succés.
A la cambra mortuòria un taüt. A dintre una morta que sembla encara jova. Amortallada de blanc, com si fos verge, que no n’era, i amb el semblant molt blanc. No és perquè està morta, no. És el maquillatge. Al costat, dempeus una figura que gairebé no s’aguanta dreta. Prima, petita, disminuïda per la pena. Plora amb desconsol. I parla. És una mare.
Filla, que hem fet? O què no hem fet? Què t’ha portat fins aquí? Com hem permès que arribessis fins aquí?
Recordes? Eres petita i t’acompanyava a l’escola. Feies Maternal, tres anys. Quants dibuixos i sanefes i gomets... quants àlbums un per mes... a casa amb el teu pare esperàvem amb deler aquella arribada teva triomfant, amb l’àlbum aguantat amb les dues mans, bracets estirats, oferint-nos-el com un present. La cara de joia era incommensurable.
Any rere any l’escena es va anar repetint i va arribar el moment del deures... ja no eren àlbums. Ara havíem d’estudiar. Tenies controls.
Quina feinada i quin penar. A l’escola a part d’estudiar fèieu activitats lúdiques, també formatives... música, esport, manuals, teatre,... però d’aquestes no teníeu exàmens.
Ens vàrem fer tips d’estudiar les comarques de Catalunya estrenades de bell nou, els seus rius... ciutats i pobles...
També la geografia litoral i les muntanyes...
I ciències naturals? El animal vertebrats, invertebrats, rèptils, terrestres, marins, els cucs... tots. Les plantes, la reproducció, la funció clorofíl•lica...
I el cos humà: La digestió, el sistema circulatori, el muscular, els òrgans...el sistema reproductiu...
I els ossos. Tots. Amb nom i cognoms. I per què em pregunto filla, si te’ls havien d’acabar trencant tots. Si no sabien ni com apedaçar-te.
Per què tanta comarca, tants rius, tanta muntanya tants animals i plantes? Per què el sistema reproductiu si a tu t’ha estat vedat. Per què?
De què et serviran tants coneixement, ara amb la cara blanca maquillada perquè no se t’hi vegin els blaus?
Conseller/a d’Ensenyament! No tantes mates i socials i més preparació per a la vida.
No més morts per violència de qualsevol gènere ni de qualsevol tipus d’atac..
Defensa personal des de Maternal. Per a nens i nenes. Tots amb la mateixa força i dignitat davant les agressions.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

94 Relats

140 Comentaris

9041 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.