Ofrena

Entenc que, quan qualifiquem d'obert un relat, volem dir obert a diversos significats. Però tu no ens en deixes entreveure cap. Només sabem que la Mort, amb això que s'endú a canvi que la protagonista segueixi visquent i que és l'única cosa que dóna sentit a la seva vida, ha fet un mal negoci. Però no sé si amb això n'hi ha prou. Em sento gairebé tan defraudat per la narradora com enganyada se n'ha sortit la Mort.

Agrairia que algun dels comentaristes que m'han precedit em donessin alguna pista.

quin mal cos m'ha quedat, espero que aquest xiuxiueig de la mort, tan angoixant i tan poc seductor, faci un descans, però haig de reconèixer que el relat té un gran poder, ha aconseguit posar-me la pell de gallina. Increïble la teva capacitat per crear tensió i suspens, sense cap mena de tabú.

Enhorabona, Marina.

Rosa.

Sol passar a les faules sobre genis o déus miraclers, que algú enganyi l'altre o caigui en un error, per exemple a la faula de Titó i Aurora, de la mitologia grega, Titó era enamorat d'aurora, demana a Zeus la immortalitat, li dona, però no la joventut eterna. Titó es fa cada vegada més vell fins que Aurora el converteix en grill.

Suposo que aquí, a la mort personificada li passa una cosa semblant: es confon amb "l'única que li dona sentit a la teva vida". La mort es precipita i queda burlada, com a una llegenda antiga o medieval.

Aquest relat és profundament poètic i carregat d’emocions, amb una barreja de resignació, introspecció i un toc d’ironia subtil cap al final.

Molt ben descrita la mort personalitzada, potser l'únic que li falta és parlar en castellà, com el dimoni als pastorets.(És una broma, eh!)

No ens pot estranyar que la mort sigui arrogant, vanitosa i superba, defectes que a les faules sempre et porten a la perdició.

. -Ja hi tornem a ser, -No l’anomenis que et vindrà a trobar, deia l’àvia poruga per emmudir les taules del dinar.
-Però àvia, si a tots en vindrà a recollir quan pertoqui i deixa’m dir que tu seràs de les primeres.
-Tens la llengua molt llarga i bruta, vailet ignorant, ja veuràs el que és bo.
-Jo àvia pactaré amb ella si cal.
Em sap greu dir-te que tu ja has fet tard, només hi ha un contracte per família.
El somriure que l’àvia va dibuixar és el mateix que avui llueix quan, vell i decrèpit com és, rep la seva visita a la residència.