Odet, vampiressa i princesa de la nit (X)

10ª part:
Era Melina que, corrents, s'abalançava sobre Odet. Amb una estaca a la mà cridava:
- Meuca!!! En el teu lloc hi hauria de ser jo!!!
Eros es girà ràpidament, amb una mirada gèlida, sense mostrar cap tipus de compassió ni de pena.... amb la daga que acabava de sacrificar el cabrit; li va fer un tall sec i profund al coll. Odet va mirar l'escena bocabadada. No es creia el que passava. Garrativada, glaçada. No es podia moure.
Melina caigué al terra. Morta? Odet la mirar.
-Que has fet? L'has mort!
- Tranquil·la. Ja no em feia cap falta. A més et volia matar...... Continuem.
-NO! Jo no vull continuar tenint-la aquí. Aparteu-la.- De cop no sabia com ni perquè l'envaí una sensació estranya....No li feia pena. Notava com una cosa més forta que l'amor, la ràbia, la ira i cap altre sentiment creixia dins seu....Quelcom q no havia sentit mai.....
Continuaren i davant seu aparegueren els Il·luminats i els pares d'Eros.
Seguint el ritus va arribar el moment més important, on Odet havia de beure la sang d'Eros sobre l'altar major del cementiri....
Odet va començar a xuclar la sang primer lentament, però cada vegada augmentava la velocitat i la pressió.
-Para! Prou!- Eros es moria i Odet vivia.- Amor meu....no ho facis.- Eros suplicava?
Els Il·luminats l'agafaren....Odet es sentia viva de nou, ja no notava els efectes del marciment. Eros, el Gran Déu, en canvi estava dèbil.
- Estúpida! Que volies fer? Emporteu-vos-la a la seva cambra!
Primerament Odet va mostrar el seu rebuig ensenyant els ullals, després va claudicar, al recordar que si marxava, no podria retrobar-se amb Sigfrid.
[...]
Eros es taponar els dos orificis del coll, ja que encara sangraven. Tenia els ulls mòrbids. Sòl enmig del temple, contemplava el seu voltant. Es sentia buit. Què s'en havia fet del Gran Eros? Del Déu dels vampirs? Atractiu i malèfic a l'hora?
Havia perdut el cap i l'ànima per una dona, una vampiressa: Odet.