ODA A CAPRI

Capri, felí estimat, et vas fer illa i far,
llum que em guiava enmig de la fosca.
Sempre serà ombra suau
que s’esmuny com onada blava.

Com els penya-segats de l’illa de Capri
t’alçaves amb elegància silenciosa.
El pel gris, encès pel sol del matí,
esdevenia blanc com escuma marina.

Ulls grocs que eren gruta misteriosa
convertida en or, misteri encès,
on la llum jugava amb ombra tendra
i el món s’aturava dins la mirada.

Ara, quan el vent du perfum de llimoners,
quan el sol s’amaga darrere els Faraglioni,
et sento dormir a la meva memòria,
etern com la roca, lleuger com la brisa.

Capri, company, illa secreta de l'ànima,
en cada record em torno viatger:
i al teu costat, encara navego
cap a la pau, cap a l’infinit.