Cercador
Nutrient
Un relat de: Marina Márquez- Compartir:
Tal com havia dit l’Od, la Racem estava al jardí, cuidant les plantes que eren com les seves filles, les seves íntimes companyes, i les cuidava com ella pensava que mereixien, dedicant tot el temps i atenció que podia. Aquell jardí era espectacular, no per les flors i plantes, que eren més o menys conegudes, sinó pel seu aspecte absolutament radiant, colors exuberantment vius, fulles i tiges sanes i turgents.
No era especialment amant de les flors, no d’aquest tipus si més no, però aquell jardí era impossible d’ignorar.
La Racem, va desar l’atomitzador i es va dirigir cap a ell.
—Bon dia, ets en Pavel, oi?
—Bon dia, sí, com ho sap?
—No cal que em parlis de vostè, noi. En Od ja m’ha explicat que dorms a una cabana a la muntanya i que busques feina i potser dormir més càlidament, de tant en tant. Però ja t’avanço que aquí no aconseguiràs ni una cosa ni l’altra.
—D’acord, no la voldria molestar.
—El que sí que et puc oferir és un bon berenar, fa una estona he tret els scones del forn, i estàs de sort, perquè aquesta vegada sí que he aconseguit la recepta irlandesa que volia.
—Oh..., d’acord, em penso que no n’he menjat mai.
—Doncs són molt bons, noi, vinga, entrem —va dir mentre es treia els guants.
La Racem el va deixar passar davant, va mirar a costat i costat, i va entrar darrere. La casa estava immaculada, tot ordenat i net, feia olor de sàndal i de mantega. A la taula de la cuina hi havia la reixa amb els scones. La Racem es va rentar les mans, i els va posar a una safata.
—Aquests els guardaré per l’Od, li portaré en una estona, mai he vist ningú menjar-se’ls amb tant delit com a ell. Els seus fills li deien “el monstre dels scones” i ja li ha quedat per sempre.
Mentre en Pavel tafanejava la casa per aquí i per allà, i anava fent algun comentari, quin quadre més interessant, aquesta figura tan curiosa què representa, i aquest tipus de coses, la Racem obria dos scones amb el ganivet i els untava mantega de la bona, la del paper daurat, com havia de ser, i melmelada de maduixa. Va preparar dos xarrups de ratafia i ho va posar tot a una safata. Es va quedar pensant un moment, va mirar en Pavel, distret encara amb els elements decoratius de la sala d’estar, la llibreria gairebé sense espai... Va agafar un pot de l’armari més alt, amb l’ajuda del tamboret, el va obrir amb cura, va agafar una cullereta de cafè, la va carregar de pols blanca fins a dalt, va obrir l’scone, i va empolvorar la melmelada, el va tancar i va fregar una mica ambdues meitats. Va portar la safata a la tauleta del menjador, davant les butaques.
—Aquí tens noi, t’acompanyaré, no me’n puc estar.
—Gràcies, i això què és?
—Ratafia, tasta-la, t’agradarà, no és gaire forta.
—Això no és problema, estic acostumat al samogon.
—Segur que l’Od tindria alguna cosa a dir, jo és que no en tinc ni idea. Va noi, tasta'l, a veure què et sembla.
En Pavel va fer una mossegada, l'olor era espectacular, la textura, trencadissa, però sense desfer-se gràcies a la melmelada que ho mantenia tot d’una peça.
—És boníssim, em sembla que li demanaré un altre.
—De tu, noi. Tu acaba’t aquest i després en parlem.
En Pavel i la Racem van estar parlant d’això i d’allò, de com intentava ara guanyar-se ell la vida fins que trobés feina, de la cabana a la muntanya, del jardí de la Racem...
Una mitja hora després, en Pavel no feia bona cara.
—Què tens, maco?
—No em trobo bé, no veig gaire bé, em fa molt de mal la panxa, pot ser que provi de...
En Pavel es va aixecar i tot seguit es va desplomar a terra. La Racem va agafar el telèfon.
—Od, escolta, ja el tinc estabornit.
—Ja? Que ràpid! Quina quantitat?
—Una cullerada ben carregada.
—Bé, doncs ara vinc.
—He fet scones!
—Genial!
La Racem va anar a obrir la porta. L’Od va entrar decidit, tenia clar el que tocava fer.
—Va, anem per feina que aquesta olor de mantega m’està girant l’enteniment.
En Pavel, estirat a terra, va fer un gemec sord i l’Od i la Racem el van agafar pels peus, i el van arrossegar cap a la part de darrere de la casa.
—On el voldràs aquesta vegada? L’anterior va ser a la zona de l’Au del Paradís, oi?
—Sí, i ja veus com estan de precioses, estic contentíssima. El posarem a la zona de les Begònies Tigre.
—Perfecte. —L’Od va llençar el cos del Pavel al forat que havia fet els darrers dies. Sempre li feia gràcia pensar com de ràpidament cavaven forats de metres de profunditat a les pel·lícules en un parell d’hores, quan eren, definitivament, moltes més.
Entre els dos van tirar la terra per tapar el forat, se sentien encara alguns gemecs provinents del cos al fons. L’Od es mirava la Racem.
—Ja ho parlarem això, no és el mateix, el cos viu durant uns dies realment marca la diferència per les meves petites.
—Bé, Racem, vaig cap a casa que estic baldat. Necessites res més?
—Sí!, que tastis els scones i em diguis què et semblen. Jo crec que estan espectaculars, però vull que diguis la teva. I t’he preparat una carmanyola també.
—No em diguis que has aconseguit aquella recepta irlandesa? —Ella va assentir amb trapelleria i orgull. —Això ho he de tastar ara mateix, doncs, però seiem aquí a la cuina que mira com vaig!
La Racem va preparar-ne dos i van seure a la taula de la cuina; mirava per la finestra el seu jardí, embadalida.
—Està absolutament meravellós darrerament...
—Oi tant! Escolta, estan de pel·lícula!
—Sí, oi? Aquesta recepta és la bona... —va dir hipnotitzada sense apartar la mirada del jardí—, mira la Gelosia Argentea Cristata, està preciosa, però pot estar-ho més, oi? —murmurava gairebé per a si mateixa mentre l’Od desava el plat a la pica i agafava la carmanyola.— Tot és qüestió de trobar-li el nutrient perfecte.
La darrera versió dels meus relats la trobaràs a calauka.cat
Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català
Comentaris
-
Scones[Ofensiu]Arlu | 06-08-2025
Bonic, molt bonic. El seu escrit m'ha encisat. És remarcable la naturalitat i fluïdesa amb què ha fet ressaltar aquesta manca de remordiments I empatia per part dels protagonistes del relat, acompanyats d'una tranquil•litat i parsimònia admirables.
-
Nutrients[Ofensiu]llpages | 02-08-2025
Cossos joves com adob per a les plantes del jardí... uns nutrients complets te'ls miris per on te'ls miris. Llàstima que, si només els enterren mig estabornits, estadísticament sempre hi haurà alguna víctima que revifarà i denunciarà les jardineres. I si no, al temps.
-
Ignorància suprema de l’altre[Ofensiu]aleshores | 01-08-2025
Insensibilitat, manca d’empatia, manca de remordiment, engany,…i alhora col·laboració i entesa intra grup. Tot al servei d’un objectiu, millorable i secundari.
L’estil em sembla el propi de la literatura fantàstica, medievalitzant, que no conec. Tot plegat em fa pensar que reflecteix quelcom que vivim i no solament literarari.
S’intueix des de l’inici que ha de passar alguna cosa greu (greu, però no tant!) Tuteix i familiaritat excessiva? Ara, que d’allotjament sí que ni donen. Hi ha fluïdesa en el relat. -
Correu[Ofensiu]Janes XVII | 01-08-2025
Estimada Marina, hem llegit el seu relat amb molta cura i voldríem conèixer si estaria interessada en publicar-lo a la nostra revista d’horticultura Avant, ens ha agradat aquesta mena de nutrients naturals i som atents en aportar noves al sector. Atentament, Carme Argent
Sra. Marina Márquez i Pla, missatge de la UCDI, li preguem es presenti en breu a la comissaria més propera dels Mossos d’Esquadra per prestar declaració arrel de la publicació del seu relat. Tanmateix li ordenem que retiri el relat Nutrient amb tota celeritat, sota pena de denúncia. Signat, Sergent Major Vellut
Sra. Marina Márquez, ens ha agradat molt el relat publicat a la xarxa i ens agradaria de comentar-ho. Som de l’editorial Espanta-nens, especialistes en contes i rondalles d’arreu per atemorir els infants i que desenvolupin l’insomni quan abans millor per tal d’acostumar-se, i ens ha impactat la primera lectura. Gràcies, Sr.Butoni-redacció.
Mrs. Marina, We are from Irish society, scones for a better life, and we were hurt by the participation of our sweet bun in such a short story, although we wish they were really good. Cordially, Mrs. Kerrygold
l´Autor
18 Relats
79 Comentaris
22795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
La meva passió per la complexitat de la ment, el cervell i la conducta humana em va portar a estudiar psicologia i a especialitzar-me en neuropsicologia. Em fascina el terror en qualsevol de les seves formes i formats, i el psicològic m'atrau especialment.
He estudiat Narrativa a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i actualment m’especialitzo en Conte, gènere del qual soc fanàtica.
La meva devoció per reescriure em fa editar els textos moltes vegades abans de donar-los per “acabats”. Per poder entestar-me encara més en l’edició, vaig estudiar Redacció i Estil també a l’escola d’escriptura.
Alguns noms que em fan perdre la son: Shirley Jackson, Ray Bradbury, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Patricia Highsmith, E.A. Poe, Roald Dahl, Montserrat Roig, C.P. Gilman, H.P. Lovecraft, Mary W. Shelley, M.R. James, Henry James, Dorothy Parker, Raymond Carver, Angela Readman, Adam Golaski, Stephen King, Joe hill, Gordon B. White…
La darrera versió dels meus relats la trobaràs a marinamarquez.cat
Em pots escriure a contes@marinamarquez.cat
Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català!