NOTRE DAME DE MONTSERRAT. MONTFERRI. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
La història comença als anys 20. El jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que vivia a la cova de Sant Ignasi de Manresa, va escriure que un dia, mentre resava al cambril del santuari de la Moreneta a Montserrat, li va vindre al pensament que sobre aquest turó de Montferri hi calia un santuari dedicat a la Moreneta per acostar la Mare de Déu de Montserrat als pobles de Tarragona. Quan se li va concedir el terreny, va cridar l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert (Tarragona16 de setembre del 1879 – Barcelona1 de maig del 1949, col.laborador de l'Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp25 de juny del 1852[ - Barcelona10 de juny del 1926) , i li va encarregar el projecte d'aquest Santuari. La cerimònia de la primera pedra d'aquest santuari va tindre lloc el novembre de 1925.Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l'inici, totes les peces per a la construccció d'aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment. La primera peça és un bloc de 30x15x5, la segona peça un totxo de 30x15x5, la tercera peça una rajola de 20x10 barreja d'arena, escòria del carbó cremat a les màquines de tren i ciment. Aquesta peça, petita i lleugera, s'ha utilitzat per fer les voltes. La quarta peça, una gelosia dissenyada pel mateix Jujol, consisteix en un cor dintre d'un triangle, sis cors que en forma de rodona formen la rosassa per al tancat dels finestrals de forma parabòlica que formen el perímetre. Es produeix, així, un joc de llums i colors molt interessant per l'ambient d'aquest volum arquitectònic.L'última peça és un bloc corbat de 50x15x10 cm. per aconseguir les formes arrodonides de l'agulla central dedicada al Crist, que culmina amb una creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 quilos. És giratòria, com un penell, i se situa sempre en direcció del vent a 33 metres de la base d'aquest Santuari, com 33 anys era l'edat de Crist a la Creu. La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l'estructura està formada per arcs parabòlics (anomenats cadenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. Hi ha dos eixos d'asimetria: un que va d'una porta lateral a l'altra, i l'altre que va del mig de la porta principal d'entrada fins al centre de la proa del vaixell.Com a conseqüència del primer eix, tenim dues semicúpules simètriques i, com a conseqüència del segon eix, una sèrie d'arcbotants a les petites naus laterals que juguen com a contraforts per assegurar l'equilibri de la nau central, ja que es tracta d'una construcció molt atrevida, amb molt poca base (260 m²) x 33 metres d'alçada, en un lloc ja molt alt: la cresta del turó. La part central està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb dos elements essencials: 4 pilars formats en sis blocs en forma d'estrella cada un, sobre els quals trobem vuit segments d'arc parabòlic o cadenari tensats que carreguen el pes de l'agulla central dedicada al Crist. I quatre segments d'arc cadenaris naturals que n'asseguren l'equilibri.El cambril està pensat com a Montserrat, amb escala a la dreta i a l'esquerra per pujar i baixar a saludar la Moreneta. La planta del cambril és un polígon octogonal. El trespol del cameril està sostingut per un encreuament d'arcs que formen una estrella ovalada de 8 puntes. L'encreuament d'aquests arcs ofereix una forma d'inspiració mossàrab que es pot contemplar a les fotografies de molts llibres que parlen de l'arquitectura d'en Jujol.El pis de la Moreneta té també com a planta un polígon octogonal, sobre el qual hi trobem 8 segments d'arcs parabòlics que formen una estrella irregular de 8 puntes que és la base de la llanterna arquitectònica construïda amb un joc de blocs i totxos que culminen formant una creu.Les tres portes sota el cambril són de ferro forjat. També ho són les baranes per pujar-hi còpia idèntica d'unes baranes de forja del mateix Jujol.El medalló de trencadissa de ceràmica que trobem a la part interior més alta de l'agulla és d'un autor dels nostres dies: presenta l'anyell dret i degollat de l'apocalipsis sobre la creu de fons.Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat. Sobre els gabalets exteriors, tant del perímetre superior com de l'inferior, hi trobem diverses creus de ferro forjat que alternen amb formes vegetals també de forja.El jesuïta Daniel va marxar a l'estranger i la junta d'obres es va quedar sense el captaire que finançava el ciment i els paletes que treballaven en aquesta obra. La Junta d'obres continuà amb dificultat fins que arribà la persecució religiosa que motivà l'abandonament total de l'obra. La misèria de la postguerra impedí la continuació de l'obra.A principis dels noranta del  segle  XX es feren obres de restauració i consolidació. S'iniciaren el 1987 sota la direcció de l’arquitecte , Joan Bassegoda i Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012) de l’enginyer Josep Maria Llauradó, va participar també l’arquitecte holandès Jos Tomlow (1951, Roermond, NL),especialista en l'obra de Gaudíi, i el constructor Josep Cendrós. El dia 30 de maig de 1999.Es va consagrar el Santuari i beneir la imatge de la Verge de Montserrat, pel Pare Abad del Monestir de Montserrat, Sebastià Bardolet i Pujol (Torelló1934
Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball del  Josep Maria Buqueras Bach. Arquitecte tècnic   RUTA JUJOLIANA (8)



Comentaris

  • Molt real i molt bé relatada... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-11-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, tota aquesta història del Notre Dame de Montserrat. La qual està molt bé i té tot un caudal en tota la seua narració.
    Un estil molt acurat.
    Enhorabona, Antonio Mora.
    Salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6699 Relats

880 Comentaris

4985376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com