NORANTA-CINC DE SOMNI

Un relat de: Janes XVII
Avui és divendres de festa. La mare ens ha lliurat d’anar a l’escola però ens ha fet fora del llit a la mateixa hora que d’altres matins per esmorzar plegats a taula, com a les pel·lícules. No hi ha ous remenats, ni cansalada, però tampoc galetes maria ni pastanagues. Una truita de farina amb pa amb tomàquet i un got de llet condensada i ensaïmades i croissants de celebració. Sí, perquè avui és l’aniversari del pare, que s’ha llevat d’hora i de bon humor, malgrat no anar a treballar, per anar a comprar el diari mentre passeja el gos i recull excrements solidificats. Tots a taula, amb el pitet al coll i ben pentinats, esperem l’arribada del pare pel tret de sortida mentre la mare, amb el barret posat i un somriure intenta recordar on ha desat el regal d’aniversari. Sona de fons, al tocadiscs, el conte d’en Patufet que s’embolica incestuosament amb la Caputxeta vermella al capdamunt d’una mongetera, mentre la mare ens llegeix el full dominical amb una veu dolça de diumenge que no és. Es fa el silenci sepulcral d’una festa sorpresa quan escoltem la clau al pany, el dringar de la corretja i les passes jovials del pare que s’acosta per beneir la taula mentre instal·la la càmera per retratar l’esdeveniment. Esmorzar de forquilla i ganivet, tovallons de fil que la mare ha planxat amb precisió i unes tovalles farcides d’espelmes que vessen la cera que costarà de marxar. Com els cors d’en Clavé cantem l’himne de la joia de viure per desitjar llarga vida al rei i el pare agraït, ens regala vint durets encara que no és la tieta. Se’l veu feliç. És el seu aniversari, que ho és. Noranta-cinc són un grapat d’experiències i molta paciència per aguantar la canalla, però paga la pena, pensa. La mare obre la finestra perquè el vent de marinada doni un cop de mà a la bufera del pare per apagar tanta espelma i menjar-nos un bocí de pastís abans no, la gossa l’ensumi.
Obro els ulls mandrosament i el primer que em ve al magí és que avui és l’aniversari del Pare. Ja són noranta-cinc, com ha passat el temps, com han passat els anys. Un petó d’aniversari.

Comentaris

  • barreja de temps[Ofensiu]
    Atlantis | 11-12-2024

    Ben trobada la manera d'escriure entre l'ahir i l'avui. M'ha agradat.

  • Com un somni[Ofensiu]
    Prou bé | 09-12-2024

    Passa el temps i no t'adones que ja no ets aquell nen encara que cel pare sí que en fa 95.
    Un bon relat on no vas entenent que unes criatures tinguin un pare tan vell i al final ho expliques amb mestria relataire.
    Amb total cordialitat

  • Salt temporal[Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 08-12-2024 | Valoració: 10

    El final inesperat entre com un cop al cervell del lector. L'entrada és una descripció infantil d'un esmorzar. Els personatges son nens al voltant de la taula. Ho son només de pensament, perquè en realitat celebren l'aniversari del pare que ja s'acosta al segle.