NOMÉS ERA UN PORC

Només era un pobre animal, un pobre porc. La seva existència es mesurava en fems, en llots i en espera. No coneixia el cel, només el sostre baix de la seva clotada, on la llum entrava per una miserable lluerna que es reflectia en aquells ulls plens de cansament.

El seu món era l’olor agra de la fermentació i el gust insípid del pinso. Caminava sobre les seves peülles esquerdades en un terra de ciment, sense haver sentit mai la frescor del fang sota el sol.

Un dia, la porta es va obrir d’una banda que no era la del menjar. Una llum el va encegar. Va sentir el fred de l’acer al coll. No va comprendre res. Només era un pobre animal. I en l’últim instant, li va arribar per primera i última vegada l’alenada d’una estranya i infinita llibertat.





2025