NOMÉS EM FALTAVA AIXÒ

Una mà sinistra, absent i desdibuixada, ha vingut a destorbar, a esguerrar, les lletres endreçades. No ha vingut en so de pau la malcarada, no s’ha acostat per consolar el desencís, o per acaronar la vellesa dolguda, ni tan sols per tastar el que acabo de cuinar. Ha fet cap per a burxar indecentment el forat de la llaga sagnant ferida de pena. Encara que no porta guant no deixaré que la seva empremta enderroqui l’alcàsser que he bastit. I si molt m’emprenya xisclaré com un infant enfurismat fins que la musa, a qui li agrada el que escric, l’expulsi del meu racó de privacitat i tots dos puguem menjar en pau. Sort que la musa tenia gana.