NOELIA CASTILLO RAMOS. UNA VIDA TRUNCADA I EL FRACÀS DEL MODEL SOCIAL DEL REGNE D'ESPANYA

Noelia Castillo Ramos té 25 anys i és originària de Barcelona. Va quedar paraplègica el 2022 després d'un intent de suïcidi —prèviament ho havia intentat amb fàrmacs— provocat per una agressió sexual múltiple soferta en un centre de menors tutelat pel sistema públic, que va deixar seqüeles irreversibles com dolor neuropàtic constant, doble incontinència i dependència total.

Va créixer en un entorn inestable: als 13 anys, els seus pares van perdre la custòdia per manca de recursos, va viure al carrer en alguns períodes, va patir abandó emocional i va ser diagnosticada amb trastorns mentals greus com trastorn límit de la personalitat i trastorn obsessiona’ls, rebent tractament psiquiàtric sense millora significativa.

La Generalitat de Catalunya li va reconèixer el dret a l'ajuda per morir al juliol de 2024, però el procés es va allargar per recursos judicials oposats pel seu pare, Gerónimo Castillo, representat per Abogados Cristianos, una fundació ultracatòlica que va al·legar trastorns mentals per invalidar la decisió i va demanar tractaments psiquiàtrics forçosos.

Els tribunals espanyols —des del jutjat de Barcelona fins al Suprem i el TSJ català— van avaluar el seu patiment com "greu, crònic i impossibilitant", confirmant la seva capacitat mental per decidir. El Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar suspensió cautelar, permetent l'eutanàsia avui a les 17h.

Abogados Cristianos, al costat del pare, va liderar l'oposició fins l'últim moment, intentant paralitzar el procés amb querelles per prevaricació contra els avaladors mèdics i sol·licitant mesures urgents, sense èxit. No es menciona oposició directa de partits polítics, tot i que el cas ha reobrir el debat sobre límits de la Llei d'Eutanàsia del 2021 en casos amb components psicològics.

La violació grupal denunciada el 2022 no ha tingut detencions ni condemnes conegudes, destacant fallides del sistema protector de menors i manca de justícia, en un context de tutelatge estatal sense xarxa de suport.

El cas de Noelia s'ha descrit en algunes opinions com un "fracàs social" de l'Estat espanyol, que no va prevenir l'agressió en un centre tutelat, no va oferir suport adequat davant el seu abandó infantil i patiment acumulat, optant finalment per l'eutanàsia en lloc de solucions terapèutiques o socials efectives.

La "rendició culpable" d’una societat, que elimina el subjecte sense resoldre els problemes de fons com violències i manca d'atenció.

Pobres de pobres, va dir Sant Pere, la dita de l’època de l’Ermessenda de Valrà, vol dir que damunt dels pobres s'acumulen les desgràcies