NO VULL QUE M'ESPATLLIS EL DIA

Fa un parell d’anys que viuen junts i, després de molt insistir, ella ha aconseguit que accedeixi a casar-se. Treballen al diari El planeta, ella a l’administració i ell de reporter. A la feina és molt valorat, sempre porta les notícies més espectaculars, ratllant la inversemblança, i les explica com si hagués estat present. A la seves virtuts morals s’hi ajunten unes facultats físiques excepcionals: una oïda que li permet sentir créixer l’herba, una vista que veu el que no veu ningú, una força ciclòpia i la rapidesa del llamp. És un tros de pa i no té mai un no a l’hora d’ajudar a algú o per defensar la veritat i la justícia. Aquesta gran virtut seva és el que a ella la treu de polleguera. Sovint la deixa plantada amb la paraula a la boca, de repent, sense explicacions. Però això també és el que la satisfà, no totes poden tenir un marit així; bé, marit encara no ho és.
Demà serà el gran dia i ja ho tenen tot a punt. Al Jardí de la casa hi ha disposat uns tendals i a sota les cadires pels convidats, han guarnit els arbres amb garlandes de flors i una empresa, a l’últim moment, proveirà de begudes i tota mena de menges delicades.
Aquesta nit, després de sopar, asseguts al sofà, ella li fa carantoines per activar-li les hormones. Quan està segura d’haver-ho aconseguit s’alça i prenent-lo de les mans el fa seguir fins al dormitori. Ella es despulla en obrir i tancar d’ulls i l’ajuda en la seva batalla amb els botons. Un cop la roba és a terra li diu «La de sota també, que és l’última nit de solters». Ell posa mala cara però abans de que pugui dir res ella li exigeix «Vinga, per un dia que no vagis de super no passarà res. No vull que m’espatllis el dia».
Petons, rebolcades, esgarips i ulls en blanc; després relaxament i son. Quan ella el sent esbufegar baixa del llit sense fer renou, aplega la roba “de sota” i la posa a la rentadora.
El casament i festa han sortit rodons, al capvespre la beguda ja havia animat el cor i la llengua dels assistents. Els erudits deien beneiteries i els curts de gambals donaven lliçons. El nuvi ha estat intranquil tot el dia i no ha parat de palpar-se el pit passant els dits entre dos botons de la camisa. Quan la nit s’ha imposat ha tornat el silenci i la quietud. Al jardí tot es desordre, cadires, plats, tovallons voleiant, garlandes trencades i plantes trepitjades. Al petit pati del darrere, a l’estenedor, l’aire gronxa una malla de cos sencer de color blau intens amb una S al pit dins un fons groc i contorn vermell, al costat les pinces aguanten una capa i uns eslips de color vermell.
Ah! I sense el Super, el món ha continuat girant.