Cercador
NO VULL MIRAR ENRERE
Un relat de: lantussetNo vull mirar enrere,
sols recordar
si no tinc més opcions.
Les cames no em tremolen,
però un pes m’acaba esclafant.
Vull visitar platges i anar a parcs
silenciosos, moure’m entre la gent,
dissimular la feixuguesa de les cames
i enriquir-me de la presència de l’ara
-una bonica samarreta
que pots dur tothora i t’escalfa el cor-.
Recórrer llocs on no he estat mai,
ser el pagerol de sempre amb gustos
refinats, eixir de l’isolament barroer,
no seguir cap adoctrinament.
sols recordar
si no tinc més opcions.
Les cames no em tremolen,
però un pes m’acaba esclafant.
Vull visitar platges i anar a parcs
silenciosos, moure’m entre la gent,
dissimular la feixuguesa de les cames
i enriquir-me de la presència de l’ara
-una bonica samarreta
que pots dur tothora i t’escalfa el cor-.
Recórrer llocs on no he estat mai,
ser el pagerol de sempre amb gustos
refinats, eixir de l’isolament barroer,
no seguir cap adoctrinament.
Comentaris
-
Llibertat[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-01-2025 | Valoració: 10
El present és l'únic que tenim, aprofitar fins a l'últim alè la vida, en la màxima llibertat, demostra que mirar endavant és d'una gran intel·ligència.
Un poema profundament preciós.
Salutacions, lantusset.
Rosa.