NO PLORIS PETITA

Un relat de: Rosa Gubau
NO PLORIS PETITA


No ploris petita, no ploris amor meu.
Estic aquí per consolar-te, per acompanyar-te en el teu vagit.
Sé que et sents indefensa, perduda i desemparada, que reclames sense descans, l’atenció i l’escalfor de l’adulta en qui un dia et vas convertir.

Aquest plor tan intens, aquest innocent llagrimeig, que m’entendreix i m’esmicola el cor, m’ha obert els ulls, enfocant la mirada cap el meu ignorat endins.

Deixo anar el que t’està consumint les entranyes, el que et sembla que ja no pots sostenir més.
Esfondro la dèbil i bellugadissa torre que un dia erròniament vaig construir, i n’enlairo una de nova en terra ferma i consistent.
Necessito recuperar el teu somriure, vull fer-te feliç.

Sento no haver sabut despertar abans, sento el mal que sense voler t’he fet, el profund dolor que t’he causat.
Estava encegada, m’havia deixat arrossegar pel pedregar, no era conscient de la teva immensa tristesa.

Petita meva, no et vull afligir més, és el moment d’enterrar el nostre passat, els nostres desenganys, els nostres neguits... de convertir els nostres somnis en realitat.

Juntes ho aconseguirem, abraça’m si em necessites, demanem el que vulguis, “Ja no estàs sola, estic amb tu”. Sempre més et protegiré, i amb afany i coratge et defendré de les doloroses i punxants estelles que et puguin pretendre clavar.
Descansa nineta, eixuga’t aquestes llàgrimes, confia en mi.

Amb molta cura, netejo les teves ferides amb fines gases daurades, i t’embolcallo amb el càlid i dolç cotó que enrotllo en el meu pit.
Miro al cel, des d’on s’obre un nou univers que m’acull, i em regala un reconfortant bany de lluminoses estrelles, oferint-me sense condicions el seu valuós suport.

Eternament agraïda de tot el que he après, enlairo els braços i envoltada de brillants espurnes d’or, canto i celebro aquest nou renaixement, i abraço amb profund amor i entrega, la nova vida que he decidit encetar amb tu.

Agafem-nos de les mans i unim el batec dels nostres cors.
Ara t’escolto, ara et sento, ara t’admiro, t’accepto i t’estimo.


Rosa Gubau.



Comentaris

  • la nena que portem a dins[Ofensiu]
    Atlantis | 24-10-2022

    Una carta a la nena que portem a dins. Així ens hauríem de tractar amb afecta, quan els records en envaeixen i fem repàs de les nostres vida.

  • Plorar i riure[Ofensiu]
    Marina i punt | 22-10-2022

    No hem d'oblidar mai l'infant que portem dins, per descomptat. Tu hi parles, la consoles, li dediques tendres paraules, potser en un moment delicat en què necessita que en tinguis cura. Abraça aquesta nena, i, quan estigui guarida, rieu i xaleu també plegades, feu les paus i viviu plenament la vida.
    Bonic relat.

    Salutacions

    Marina

  • Exercici d'introspecció [Ofensiu]
    llpages | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Un diàleg sincer amb l'infant que portem dins. M'ha sorprès gratament, és una perspectiva que no se m'hauria acudit mai, però la veig perfectament factible. Sensible, protectora, curosa, sincera, i d'altres qualificatius que costen molt de transmetre sense que l'afectació les malmeti. Com que aquest no és el cas, celebro aquest text com una poesia reeixida, enhorabona!

  • Aclariment al teu comentari-[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-10-2022

    Els meus comentaris poden resultar poca-soltes però t'asseguro que mai no són malintencionats.
    Quan en vaig acabar un de bastant poca-solta dient que no et cobraria drets d'autor, pretenia dir que, amb el meu suggeriment, podies escriure un altre relat. Naturalment, anava de broma.
    Diverses vegades he confessat que sóc un negat per a la poesia: no només per escriure'n jo sinó per entendre-la, tot i que ja m'agradaria, perquè intueixo que ha de ser un plaer semblant al de fruir amb la música.
    M'imagino que, amb això de "relat poc poètic", et refereixes al títol del meu últim comentari, que era "lectures poc poètiques". Amb aquest títol, en la línia del que t'acabo de confessar, volia dir que els meus comentaris no entren en el moll de l'os de la teva poesia, sinó que són observacions col·laterals.

    No t'has de preocupar per no valorar el meu escrit, perquè jo tampoc he valorat el teu i, de fet, valoro poquíssims relats: sempre amb 10, sols ho faig amb relats que em desperten sana enveja per no haver-los escrit jo.

  • Lectures poc poètiques.[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-10-2022

    Més que un exercici d’instrospecció, concebeixo el teu relat com aquella experiència, que molts hem tingut alguna vegada, de descobrir en un álbum una foto de quan erem petits i, com si es desdoblés la nostre identitat, sentir una tendresa indescriptible per "aquell nen desvalgut". Fins i tot s’hi podria trobar una lectura en clau de ciència-ficció-fantàstic: l’adult que viatja des del futur per socórrer-se a ell mateix quan era infant; un esquema molt semblant al de la pel·lícula "Terminator" i les seves seqüeles.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-10-2022

    Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "La Història de Manuel". M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • genial[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Embadalidor.mercès

  • genial[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Embadalidor.mercès

  • genial[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Embadalidor.mercès

  • El consol de la teua nena interior[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 21-10-2022 | Valoració: 10

    Bon dia, Rosa:

    Quin escrit més sentit, d'aquests que traspassa i se sent amb el cor. Pels comentaris he vist que es la veu de la nena interior la que plora i la que busca consol.
    D'un primer moment, havia pensat que era la seua parella, però ja he vist que no.
    M'alegro que hagi trobat consol i acceptació amb el temps, quan les dues veus s'uneixen amb el batec del cor i caminen juntes. I sobretot que s'estimi.

    Una abraçada,

  • Carta per a tu mateixa[Ofensiu]
    Prou bé | 21-10-2022

    Un relat preciós que conté un exercici d'introspecció molt profund. Podria ser punyent i no ho és. El llenguatge és afectuós, tendre ple de sensibilitat i molt respectuós. Enhorabona per fer una cosa gens fàcil: parlar amb un mateix!
    Amb total cordialitat

    P.S.
    L'última frase jo l'entendria millor així:
    ara t'escolto, ara et sento, ara t'admiro, ara m'accepto i ara m'estimo.
    Però això són "coses meves " el sentit de les quals no tens perquè compartir.
    Seguirem llegint-nos!

  • INFORMACIÓ[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-10-2022

    M'he oblidat de posar que aquest relat és una CARTA a la meva nena interior.
    Gràcies a tots els que em llegiu.

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-10-2022 | Valoració: 10

    M’ ha agradat molt el teu relat tant tendre i bonic. Et llegire d’ aquí en endavant . Mercè s per llegir i valorar

  • Paraules de reconfort. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-10-2022 | Valoració: 10


    Com si fora una carta que escrius al teu amor, on expresses tota la teua tendresa, que vas conhortant amb tots els teus sentits. Senzill i tendre. Un plaer de lectura.
    Gràcies per la teua visita i la teua opinió al meu relat "Història de l'Església Parroquial de Manuel". És on visc jo, des de l'any 1977.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-10-2022 | Valoració: 10

    Un Relat ple de tendresa i estimació. Felicitats.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre els ENCERTS.
    Molt cordialment, Rosa.

  • molt tendra i bonic[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-10-2022 | Valoració: 10

    bon dia,

    Un poema molt tendra i bonic,
    m' encantat llegir-lo!
    Gràcies per els teus comentaris a la web,
    t' agraeixo molt!

    Que bonic és aquest poema,
    espero el teu pròxim relat.
    m' encantarà llegir-lo!

    Una abraçada

    Noia Targarina


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

34 Relats

276 Comentaris

11044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957, sempre he estat i sóc una persona amb moltes inquietuts, a nivell laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n.

rosaguf@hotmail.com