No és massa tard

Un relat de: copernic


El cor et fa un gran salt. L'has vist allà, darrere el vidre. Et saluda, amb els ulls plorosos i tu, desarmat de cop, que has aguantat serenament fins ara, tens la impressió de que tot un edifici s'esfondra dins teu. I surt el plor, incontenible, un fluir constant i progressiu, com si s'hagués esberlat la clova d'ou de formigó d'un pantà de llàgrimes i el líquid vessés sense aturador. Els sanglots se t'acumulen i s'encavalquen d'una manera que et dificulta la respiració. És tota una vida desgraciada que supura pel llagrimall, és una infància difícil, una adolescència de supervivent i una fugida de la llar que mai s'havia d'haver produït. Després, una joventut marcada per la delinqüència, la droga, el sexe fàcil o pagat. I en aquell moment, sense paraules, saps que malgrat tot et perdona. Sí, et perdona perquè és la teva mare encara que ara estiguis aquí per aquest crim tan abominable. Voldries fondre't amb ella en una abraçada llarga, desesperada. Penses en la vergonya i el dolor que deu sentir. Implores amb els ulls la seva comprensió i et sembla que sí, que el fet d'haver-te cuidat de petit, d'haver estat sempre pendent del teu caminar vacil·lant passa per sobre de qualsevol altra consideració. És allà i això et proporciona una gran pau interior en aquests moments tan difícils. Llavors et sents defallir, claves els teus ulls en ella per emportar-te la seva imatge. Les teves mans, lligades semblen voler agafar alguna cosa inexistent. La força t'abandona i entres en un somni imprecís. Al cap de pocs segons, l'alcaid de la presó anuncia l'acompliment de la sentència per injecció letal.

Comentaris

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes d’octubre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • no és massa tard[Ofensiu]
    Xunxi | 21-10-2011 | Valoració: 10

    El sentiment de l’amor incondicional , d’una mare a un fill, et trobes a la seva pell, només per aquest moment .
    Un tema colpidor per el seu futur i també per el seu passat, i situats en el teu relat, també les teves paraules ens fan perdonar
    Preciós relat

  • Jo també...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-10-2011

    estic d'acord amb els comentaris dels companys. Aquest és un microrelat, afegiria, per emmarcar, per tenir-lo com a model o referència. M'explico: la intriga hi és servida des del primer moment i amb una tensió inexplicable el lector devora aquesta història terrorífica i alhora humaníssima. Una segona lectura, ja més calmada, permet entrar en els detalls de forma i contingut, i és llavors quan hom s'acaba d'adonar com l'escriptor ha lligat totes les peces com si d'un treball artesanal- que ho és- es tractés.
    "No és massa tard" és denuncia social, és solitud, és amor, és terror, és l'alegria del perdó. I, evidentment, un text molt i molt ben escrit.
    Per tot plegat, la meva sincera felicitació, astrònom!
    Una abraçada,

    Mercè

  • Totalment d’acord amb l’home fosc[Ofensiu]
    Frèdia | 13-10-2011

    És un relat brutal, commovedor, amb poques paraules i moltes idees per explorar, des del vincle invisible que hi ha entre una mare i un fill, a la legitimació de la pena de mort per castigar una altra mort (una resulta que és abominable, execrable. I l’altra resulta que és ¿justa?) passant per la necessitat del perdó per estar bé amb nosaltres mateixos o la necessitat de l’empatia per respectar la vida aliena. Un molt bon relat, astrònom. Contenta de llegir-te i de retrobar-te.

  • Brutal[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-10-2011

    L'he llegit amb el cor encongit, veia per on anaves, i en cap moment he perdut l'interès en saber com l'acabaves, i el final és molt bo.

    Estil impecable i narració fluida, i poques paraules per explicar tot un món.

    Barretada inclosa, of course, i com de costum, amic!

    Ferran

  • crohnic | 10-10-2011

    Un molt bon relat, Copernic!! Curt, però molt potent. Poques paraules et fan falta per mostrar-nos el pitjor i el millor de les persones... Fantàstic!

  • M'ha commogut extraordinàriament[Ofensiu]
    allan lee | 10-10-2011

    aquest escrit tan ple de dolor, tota una vida- tal com diuen que veuen els qui estan a prop de la mort- en uns instants, agafats als ulls de la mare darrera el vidre. El final, paorós, fil ininterromput de tot aquest passeig per una vida negra. Biogràfic? crec que he llegit? potser m'equivoco, ara no sé com mirar-ho. En tot cas, un relat curt de gran qualitat. Una abraçada, estimat astrònom

    a

  • del temps [Ofensiu]
    Onofre | 09-10-2011 | Valoració: 10

    Mai és massa tard i sempre fem tard.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

346816 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...