No deixis que el passat... et tingui engarjolat!!!

Un relat de: free sound
Silenciosament, treballant la ment.
Despertant passions i somnis ben bons.
Mira al teu costat, no et quedis parat,
doncs no m’he cansat d’estimar la realitat.

Jo, no sé,
si tornaré aquí,
només sé que la vida,
si té fi.

Doncs, no puc,
ja perdre més el temps,
i amb les paraules
records ben bells.

Paral·lelament, canto diferent,
jugo amb paraules, com si fos un nen.
Parlo sense so, dic allò que és bo,
expresso sense por el que em diu el cor.

Pots, pensar,
també pots ignorar,
però només aquest ritme
és ben sa.

Mai, per res,
oblidis el que ets,
no deixis que el passat,
et tingui engarjolat.

Enamorament, bonic sentiment,
passió de tota gent, sempre et tinc en ment.
Record d’un amor, que sempre duc al cor,
difícil dir-ho tot...sempre poc a poc...

Comentaris

  • Explica-m'ho, si vols...[Ofensiu]
    nadàlia | 25-01-2011 | Valoració: 10

    "no deixis que el passat et tingui engarjolat" , és ben veritat, però a voltes no el pots allunyar, aturar i et tortura. Suposo que cal mirar l'ara i aquí i construir un nou present que demà serà present. Només existeix l'ara? És tan fonedís...
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: