Nit Eterna

Llevo ja, la meva nit perpètua.
Forjada d'ombres irreals
i obscurs inexistents esglais.

Dissolc antigues temences forjades
en albades fosques de solitud, mort i perdició.

I deixo ja aquell mesquí parer
Nat de senectuts, badoqueria i mancances.

Eixint d'estroncats senders i estèrils irrentables malsons
Escuro reeixint el veler, lliscant en tenebra tempesta.

Com pirata ufanós amb derroter de lliure nau
Deixant Enrere malaguanyats jorns i esclaridors fracassos.

A la coneixença d'un insondable rebel univers
Amb les úniques lleis a l'orsa d'abundor de goig i d'amor.

¡¡ Encent-me, posseeix-me divina Mater Gaia ¡¡

El teu fervent Fidel serf et crida, i ...

Daia en mà, solcaré grates llavors
D'un univers nou de beatituds, pureses i plaers

En un altar fester de germanor, brindarem calze en mà,
per noves contrades lluminoses arborescents
Ensalzar i arrelant
Noves gestes d'infragmentats esdevenirs amorosos.

Pas més guiareu el meu servar, timó i rumb.
Deixo enrere per sempre més
Oceans de pors, incerteses i infortunis.

I el meu tarannà serà un de sol:

De tempestes fer repix
A sotavent de soscaires

****