NIT DE NADAL

De petita feia cagar el tió , no era un tió com el d’avui en dia, no. Era una arrel o un troc d’arbre ben gros. Això si, el tenia ben calentó i abrigat en un racó de la cuina, esperant el gran dia, el meu avi sempre procurava el tingues.

Una de les altres tradicions que desconec si era sols a casa meva o sovintejava en altres cases, era la següent :

Desprès de fer cagar el tió, quan jo estava contenta i meravellada de les coses que havia cagat, jo petitona tenia d’anar a dormir. Més la iaia em deia, ja saps que tens de fer, petita !

I tant que ho sabia, posava galetes xocolata, torrons i llet i alguna altre menja. Desprès agafava un gibrell d’aigua i el posava junt a una tovallola al costat. Junt a tot això un termos d’aigua ben calentona. Tot era per la Mare de Deu, Sant Josep i el petitó que acabava de néixer, perquè poguessin reposar forces i continuar al camí. I que la Verge pogués rentar el fill.

No cal dir, que al mati següent tot estava fet servir. Al costat de les restes sempre hi trobava un llibre de contes i alguna gormanderia.

He mirat Joan Amades els seus costumaris i no he sapigut trobar res sobre aquest costum.

Ja dic que això era a casa meva. Tinc bons records de quan era molt menuda. No se si en altres llars es feia, potser no. Per a mi la iaia em va deixar part de la seva màgia,cosa que agraire sempre, era una persona meravellosa, com també ho era la germana gran de la mateixa, que vaig perdre abans de complir set anys però mai la he oblidat tampoc.. Sempre les tinc en el meu pensament i malgrat els anys que no estàn amb nosaltres les estimo i les recordo, elles viuen amb mí.