Nit de frisança

I aquesta nit repetiràs actes mecanitzats, buits i desamorosits.

De bell nou reproduiràs automaticitats sense esperit, foc ni goig,
ni un borrall de passió amb renuncia de vida propia i plenitud.

De nou, al taulell de la farsa, imperatius de pseudogresques i xerinola.
Banquet a vessar de verins, metzines i toxines,
amb coloraines virolades que pampallugaran
empurpurinant planys i dissorts.

Les felicitats bastardes curulles
s'aboquen amb befa d’estrès i absurditat
al compàs de badalls innats.

I amb un somrís falç, robòtic i fred. Frisaràs auguris grats.

Remors i xiscles perduts en el silent curull de perdició i solitud,
rememoran robatoris de vida, de goigs de pau
en un mon accelerat, digital de desatenció desidentitària,
lluitant a continu per pas ser un enze,
autoestimulant com un captaire obtenció de dopamines funestes
per delectar desaborides nits.

A l'esguard d'eixutes plorinyades al llaç quan cap vespreja
essent cada lagrima un toc de pandereta i nadala
mentre imsomnis i neguits esquius t'acompanyen.


Veus en una espiral,
com vida, somnis i tendreses
emfasitzats s'esmicolen en anònims i foscs embornals



.


.