Nidal

Un relat de: Magda Garcia
Va ser just el moment en el que varen matar l’arbre. No, millor dit, el varen assassinar. El varen talar i finalment el varen arrancar, de soca-rel. L’única ombra que havíem tingut sempre al jardí, on jugàvem de petits. Ara, anys després, la casa havia estat en venda, buida, i ell, l’arbre, es distreia de la seva soledat amb els ocells que alimentaven els seus pollets entre les branques. Se sentia orgullós d'acollir-los veient com anaven creixent, dia rere dia, ara que no hi havia gent al seu voltant. Sabia que els ocells aviat l'abandonarien, com la família de persones havia fet també uns anys abans.

L’acció es va desenvolupar de manera molt ràpida, com accelerada, amb uns operaris arribant de sobte, començant a talar-lo, assassinant-lo, sense cap mena de mirament ni de contemplació. Malauradament cap normativa municipal podia impedir-ho perquè la sensibilitat envers l’arbrat no havia traspuat fins als tècnics que se n’ocupaven. Malgrat ser centenari, d’una espècia protegida, o haver esdevingut amb els anys un hàbitat natural per a molts ocells, insectes i fins i tot algunes parelles d’enamorats que s’hi protegien de mirades no desitjades, els nius, les branques i el tronc van anar caient majestuosament, cedint als desitjos d’una persona sense cap tipus de tacte envers ells, i, de retruc, els pollets anaren morint un rere l’altre, caiguts al buit des dels nius.

Traspassaren tots junts, l’arbre i els ocellets, per culpa d'una decisió estúpida. Una de les moltes decisions sense cap ni peus que prenen els humans dia rere dia. I que porten a acabar amb persones, animals, cases, pobles, ciutats....Tornant al nostre arbre, dir-vos que la frase que va desencadenar el desastre va ser, textualment: «la seva presència evita que l'energia flueixi. Dóna mala sort un arbre enorme plantat aquí». Algú li hauria pogut respondre: «quina mena de sort pot tenir una persona o un barri que fa desaparèixer arbres centenaris que són la memòria viva del que hi ha succeït en els seus carres i en les seves cases?»

Però ningú va dir res. Ningú va contradir-la.

La persona dita experta en energies, en substitució del majestuós arbre de tota la vida, ha fet plantar un arbret diminut en una altra ubicació del jardí, ara propietat seva.
Els ocells mai van a niar-hi. Passen de llarg. I és que des que el cedre del Líban, que en pau descansi, va ser arrancat, el barri ja no és el que era. Els ocells no hi refilen i cerquen d’altres indrets on criar els seus pollets.

Comentaris

  • Matar els arbres... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2026

    Un relat dedicat als arbres, sobre tot arrancar-los de soca-rel, és matar la terra.
    És així, els arbres son important per a viure i respectar-los.
    Tens un do especial per a fer aquest relat, que m'ha agradat.
    Quan tingues temps i disponibilitat, ja em diràs la teva opinió, sobre l'últim relat meu.
    Amb total cordialitat.
    PERLA DE VELLUT.

    Una abraçada.

  • Jo ho veig[Ofensiu]
    Prou bé | 14-03-2026

    Jo ho veig com una metàfora, potser la referència al Líban m'ha fet pensar en tot tipus de destruccions propiciats per la irreflexiu i maldat, a parts iguals, humanes.
    L'arbre acull els nius però també ha estat present i testimoni de la vida de persones, de tradicions mil·lenàries d'amors i desamors, de costums i de jocs infantils. Tot destruït per guerres i invasions..
    M'ha agradat i ho he fet constar
    Amb total cordialitat

  • Arbres i persones[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2026

    Aquest relat l'haurien de llegir alguns alcaldes...

    Molt bona la personalització de l'arbre, amb idees, intencions i pensaments totalment humans.

    La decisió de tallar-lo, pel que expliques, venen d'alguna explicació de fluxos energètics. Això de la pseudociència és una cosa que fa molt mal i cada vegada s'està estenent més.

    El relat és un clam contra les decisions irracionals que prenem les persones, com si fóssim els amos de tot, sense tenir en compte altres formes de vida.

    Un relat emotiu, poètic i amb una mirada crítica clara i penetrant.

  • L'arbre mil·lenari[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 12-03-2026 | Valoració: 10

    Bon dia, Magda Garcia:

    Has escrit un relat carregat de sensibilitat on es mata un arbre. Potser perquè ho ha manat el polític de torn, no perquè l'arbre estés malalt ni que perillés la seua caiguda.
    Personalment, valoro molt més la flora que la fauna. Els arbres em relaxen i admiro el que son, l'oxigen que ens aporten i la calma.

    Aquest mes m'he acabat un llibre que ens parla d'oliveres mil·lenàries. Es titula «Les dones que abraçaven els arbres» de l'autor ebrenc David Martí. Ha sigut una bona lectura on es defensen els drets dels abres davant l'especulació.

    Una abraçada i a seguir,

    Helena

  • Ecologia[Ofensiu]
    llpages | 12-03-2026 | Valoració: 10

    No sé si el relat està fonamentat en una experiència personal de l'autora, però ho podria ben bé ser. L'arbre com a font de vida, i no només vegetal: trobada d'ocells, punt de reunió de persones a l'aixopluc de la seva ombra, etc... Un text que denuncia la manca de sensibilitat que demostren persones que, pel simple fet de ser propietat seva, creuen que poden disposar de la vida d'éssers vius com qui bescanvia cromos. Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

208 Relats

666 Comentaris

89906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.