NATURA DIABÒLICA

Ja he traspassat la frontera de la mort, em trobo en terreny de la divina comèdia i els senyals són evidents. Trepitjo les empremtes de la por i dos ous del diable al jardí, símbol fàl·lic decaient, m’observen com les mosques que s’esperen, i no massa allunyat una reixa del diable, altrament dita gita de bruixa, vermellosa i atractiva, em dibuixa l’empresonament en que visc. Jo no he pactat amb ell, potser sí ho hauria de fer. Potser ha estat la Carolina que amb el seu encís abrasador els ha cridat a l’encontre.