Naamah

Abans del diluvi,
una filla de la terra
descobrí el secret.

El lligam entre creació
i el súmmum del plaer.
Qui sap crear
té les claus del poder.


Si, Naamah...

Et senties cridada constantment
per homes i divinitats.

Tot fluctuava per on passaves
el món s’afluixava,
i el pleroma vibrava
al so dels teus címbals,
fins a vessar-se en apoteosi..

Els déus s’agenollaven,
els àngels es rendien,
els pusil·lànimes als teus peus.

—Baixeu, baixeu.
Us donaré
allò que el vostre déu no us pot donar.-Xisclaves temptadora.

Ballaves seductora,
els vigilants, caçats pels vigilats

Ton germà creava espases;
tu empraves el desig,
invitant a la transgressió.

Els Vigilants baixaven
amb fam d’argila i forma,
i tu ja ho sabies:
la torsió secreta
del desig doblegador.

No eres deessa.
Era el teu desig
recuperar l’espurna divina.

I per això mateix
eres perill.

Però amb una llum obliqua,
heretada d’alguna esquerda anterior al temps.

Els vas cridar sense veu,
i ells —antics, ignífugs,
fets de nom i de foc—
oblidaren la seva alçada.

Sols la transgressió era salvació:
geometria prohibida,
allò que cau ignífug
i allò que li cal respirar.

Fills d’un error
que els déus no podien corregir.
El cel decidí esborrar:
aigua. pluja. oblit. sense fissures.

Però tu —Naamah—
no et vas ofegar.
Vas aprendre a esquivar la sentència.

En la fissura vas créixer i sobreviure,
fent el teu portell
per sortir de l’univers
dels set cels metzinosos.

Et deslliurares dels límits:
la saba obscura
que travessa els decrets divins.

Tornes. Persisteixes. Et refàs.
No et cal immortalitat:
ets transmutació constant
Indeterminació esquiva.

Perquè en la transgressió
hi ha la veritable immortalitat.

Frec a frec dels deus
et rius de l’ordre seu.

n'has creat, tota sola,
un de millor i superior.






.-Segons Llbre d’Enoc.Naamah és vista com a força de seducció que atrau els éssers celestials cap al món material, el descens cap a la matèria, el desig i la forma.Va despertar el desig com a força creadora i motor del món.Amb l'esquerda creada fa possible el canvi i el coneixement.
Gènesi 6: “Els fills de Déu van veure que les filles dels homes eren belles, i van prendre per a si esposes les que van voler”.