Mort d’un comercial

Un relat de: Rigor Mortis
1926-albert-birkle-art-old-lady-painting-Favim.com-174655

La dona estava asseguda al sofà, agitada, remenant entre els dits l’anell de casada mentre els seu marit no li treia l’ull de sobre ni un instant, palplantat a l’altre punta del menjador.

‘’Llavors, què collons n’has fet?’’ va preguntar ell, esforçant-se per velar l’enuig que li cremava a l’estómac, sense gaire traça.
‘’L’he amagat, és clar. Què vols? Que la posi al jardí com un nan d’aquells horteres que tant t’agraden, perquè la puguin veure els veïns?’’ va respondre ella, extingint una rialla amarga.
‘’És que no sóc capaç d’entendre què se t’ha passat pel cap per fer una cosa així’’. L’home es va passar la mà pel front xop de suor, solcat per les senyals dels anys entregats amb devoció cristiana a la seva dona.
‘’No ho sé...’’ va dir ella, enfonsant la mirada més i més a la catifa beix i fent el possible per ignorar la taca de sang en forma de continent austral o de cul, depenent de la perspectiva des d’on es mirés, que s’estenia als peus del seu marit. ‘’M’he atabalat, ja saps que em passa quan em poso nerviosa, carinyo’’
‘’Massa bé que ho sé, però feia vint anys que no tenies una crisis, al menys d’aquestes. No entenc què t’ha passat, justament avui...’’
‘’Tots dos sabem que havia de passar, tard o d’hora.’’

L’home va callar, donant-li la raó a la seva muller amb un silenci gèlid, com sempre feia quan es topava amb un carreró sense sortida en les seves discussions. Els dos van romandre callats uns minuts eterns, sense saber ben be que dir-se. La temperatura del menjador no deixava d’augmentar, malgrat que totes les finestres del modest xalet on vivien estaven obertes de bat a bat des de primera hora del matí.

‘’I on l’has amagat, si es pot saber?’’ va atrevir-se a preguntar ell finalment.

Ella no va respondre, absorta entre el cabdell de pensaments que es barallaven dins la seva closca per una mica d’atenció. Això no va fer més que atiar la còlera d’ell.

‘’Paquita, amor meu, on l’has fotut?’’ va tornar a preguntar ell, alçant la veu prou com per fer-la saltar un parell de dits per sobre del coixí del sofà.
‘’Per què ho vols saber?’’ va dir ella, disgustada.
‘’Què per què ho vull saber? Doncs perquè no vull obrir la nevera per agafar-me una cerveseta i trobar-me-la allà, mirant-me, per això.’’
‘’Ets una marieta. Mai has tingut els pebrots per tractar amb aquestes coses. Jo aguanto totes les teves manies, totes i cada una d’elles. I tú? A la mínima que faig una cosa, una petita cosa que et fa arrufar una mica el nas, et tornes boig.’’
‘’I què li direm a la teva filla? Has destrossat la catifa que ens va portar d’Egipte, com li...’’
‘’A sota el llit’’ va interrompre ella, amb veu trencada.
‘’Què has dit?’’
‘’L’he ficat a sota el llit’’
‘’Quin llit? El nostre?’’
‘’Quants llits hi ha en aquest palauet de suburbi on me tens vivint?’’
‘’Però que no hi toques? Estem a trenta set graus a ple estiu, ja deu d’estar descomponent-se a hores d’ara. Saps perfectament el fàstic que em fa la ferum que fan quan s’estan podrint’’
‘’M’ha semblat un lloc tan bó com qualsevol altre’’
‘’I es pot saber què t’ha dit?’’
‘’Què m’ha dit qui?’’
‘’La morta dels collons!’’ va exclamar ell.
‘’No cal cridar. Potser em falla la vista, però l’oïda la tinc perfecte.’’
‘’Què t’ha dit, Paquita, carinyo, per què la degollessis’’
‘’M’ha demanat un got d’aigua’’
‘’Te l’has carregat perquè t’ha demanat un miserable got d’aigua?’’
‘’Si, m’ha semblat groller. Jo no l’he convidat a venir a casa nostre, s’ha presentat ella, sortint del no res’’
‘’És un comercial, o al menys ho era quan respirava. Això és el que fan per guanyar-se la vida’’
‘’Ja no’’

Comentaris

  • Jajajaja...[Ofensiu]
    chusteriana | 15-04-2013

    Molt bona la història! He rigut molt i encara ho faig... Llàstima que el títol reveli anticipadament el final, però tot i així és molt divertit el relat!
    Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rigor Mortis

Rigor Mortis

2 Relats

1 Comentaris

1346 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
... alimentar caimans amb calçots. el consum etílic i local, ballar, la política, les aventures nocturnes, enfilar-me als arbres i edificis, riure, les connexions inusuals, la lògica (formal i informal), la teoria cultural / social / ètica. Lectura i recollida de llibres, la ciència ficció, les magdalenes, la poesia espiritual, la soledat, la història natural, escoltar la ràdio, les butxaques, el Poder Mental, dormir, el mar, els museus antics, l’etimologia, els zombis, caminar, la comprensió, la compassió, passions desordenades, els bons costums, crancs ermitans, platges perdudes, la pau i la tranquil • litat, el dibuix, la pintura, l'escriptura, la naturalesa destruint les coses fetes per l'home, els murals, les abelles, l’estoïcisme, els gats i els gossos, el Cinema, banys calents, menjar, menjar és el millor! jardins i llocs salvatges, llacs i rius i totes les coses xopes, plantes i arbres, ser un estrany a ciutats noves, les trobades inusuals amb altres criatures, la xocolata, les papallones, l’aire fresc, la bioluminescència, recollir coses de terra, tatuar-me, ser productiu, els climes freds, els fons de pantalla, la molsa, líquens, positivitat, les bandes sonores... tot això m'agrada més que el pa sec...

http://joguinesalatic.blogspot.com.es/
http://maebase.wix.com/postscriptum

Últims relats de l'autor