Morir a Normandia

Un relat de: sants78

Han fet de mi una bandera
i onejo la meva sang
a un cel que els homes
han fet negre.
Bufen els somnis
i aixequen la pols.
Criden els vents
i fan callar el món.
Udolen,
udolen les negres goles
de formigó bastides
a temps passats,
a records i oblits
guardats sota terra.
I els penya-segats riuen amb les ones
de la petitessa de les formigues
i formiguers.
Però el mar és blau,
com el cel.
La sang s'esgota
i quan deixa de brollar
torna a on ha d'ésser
a venes, cors, artèries.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • PERQUÈ ÉS DIFERENT...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 02-07-2007 | Valoració: 10

    perquè no segueix model estètic i per a mi original manera de posar fi, d'acabar i de dir-ho...

    mestre ;)
    un petonet

  • Contemplant el pati[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-05-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat sobretot el principi. Poèticament té bona qualitat, però jo crec que la sang no torna.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]