- Monstre-

Un relat de: Llopicèrvol
El bosc fa olor de fusta descomposta aquest matí. L'ensumo. Mentre tanco els ulls i m'arriba als pulmons, un murmuri de fulles movent-se a deshora em retorna on soc. El meu estat constant d'alerta per no ser devorat o disparat, pot més a la sensació de viure tranquil i en pau. Del camí clar i ple de fulles, en trobo milers de petjades que van i venen i que em recorden que no estic sol aquí. El bosc és casa, és pau, és guerra. El bosc és llum, és ombra, és mort. Torno a respirar profund. El meu nas, ara humit, es contrau i s'arruga fugaç. Fa estona que tinc set. M'atanso al rierol a beure. Molt cautelós observo el que em rodeja. Les potes llargues i primes com espigues, poden travessar el bosc obscur sense fer soroll. Soc sigil·lós. Alguns habitants del bosc em diuen que tinc el do de ser un fantasma en vida, diuen que sembla que les fulles seques escampades al fang humit de la terra vagin apartant-se per allà on vaig. Jo ho anomeno supervivència, no do. Al bosc, ser un fantasma en vida, ajuda a no morir.

La cantarella de les branques alçant-se i tentinejant de cantó a cantó m'acarona les orelles, i el vent càlid em frega el pelatge aspre i se'm cola pel nas humit. L'olor de flor acabada d’obrir m'avisa que la primavera ja és aquí. M'emmirallo al rierol. Les astes han crescut des de la primavera passada. Hi veig un posat tranquil, amb un aire elegant, encara que el cor sempre és alerta. Però aquesta cantarella s’atura de cop, sembla que elles saben que alguna cosa no va bé. L'ombra del monstre ja s'ensuma. De lluny sento un tret. Fort i fatal. L'avís que el monstre és a prop. No sé el que és, no sé qui és, però sé que per allà on passa, un rierol de sang el rodeja. No és la mort. La mort és bonica, amarga però necessària. Aquest monstre és maldat concentrada que arranca vides tranquil·les. Sento un altre tret. Ara més a prop. Em transporta al dia que el vaig veure. Cara a cara amb ell. Monstre. No massa gran, i amb un posat ridícul. Sens dubte, amb la força que tinc ara i les astes que se'm recaragolen ben amunt, podria amb la criatura, però en aquell moment jo era amb el meu germà, i feia ben poc que la mare ens havia deixat d'alletar. La innocència galopava dins nostre. Cap dels dos no sabíem que ens estava observant. Amagat. Covard. Darrere aquell braç metàl·lic que t'arranca la vida sense ni adonar-te'n. Un tret ens va fer saltar d'espant. Jo vaig arrencar a córrer esperant que el meu germà em seguís. No va ser així. Ell jeia moribund, abatut pel monstre. Els seus ulls rodons, abans brillants, ara quasi opacs, però encara vius, em miraven amb una barreja de pànic i confusió. En qüestió de segons aquella criatura abominant li havia arrancat la vida. Minuts abans érem. Formàvem part del bosc. El meu cor em bategava fort i les meves cames em tremolaven. Volia ajudar-lo, però el terror m'ho impedia. I va ser llavors quan el vaig poder veure amb claredat. Sortint de darrere d'un arbre, on portava bona estona observant-nos i planejant el vil assassinat. Un somriure amargant. Uns ulls foscos com la nit més tètrica i obscura. Va anar directe a ell, abatut al terra i recargolant-se de dolor, es va col·locar davant seu, i amb una ganyota malcarada va col·locar el braç metàl·lic a pocs centímetres del seus ulls aterrats. Ell seguia en vida, però no tenia força per escapar. En qüestió de segons, va ressonar per arreu un altre tir que va curullar de silenci tot el bosc. La bala va penetrar al seu caparró , destrossant-li per complet el crani. L'obscuritat que acompanyava el monstre va engolir-lo per complet, i un rierol de sang es va impregnar damunt la terra humida del bosc.

Dos trets seguits em retornen on sóc. Els músculs se'm contrauen i l'alerta és exasperant. Tots aquí sabem que el monstre s'amaga per algun racó de casa. Arranco a córrer bosc endins. Com el fantasma que diuen que soc, ho faig en el més absolut silenci. M'aturo a un racó quasi impenetrable. Els monstres no existeixen, diuen. Que són les pors que portem dins, que les exterioritzem en forma de criatura sanguinària. Però aquest és un monstre de carn i ossos, el pitjor monstre que puguis trobar el bosc, i amb diferència.
FI










Comentaris

  • Recordant Bambi[Ofensiu]
    Prou bé | 24-01-2022 | Valoració: 10

    ...la vaig veure de petita, i després, de gran amb els meus fills! Has fet una recreació de la vida al bosc d'un animal que en ser magnífic, és cobejat pels caçadors! Un bon relat quant a la descriptiva, el ritme i l'interès que desperta.
    Benvingut/fa a RC
    Amb total cordialitat

  • Perdó[Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2022

    He posat que escrius des del punt de vista del caçador i volia dir al revés, escrius des del punt de vista dels animals acorralats pels caçadors. I això, a part del llenguatge i del desenvolupament del relat, m'ha agradat molt.

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    Atlantis | 22-01-2022

    Un relat molt ben escrit i amb un lèxic molt adient. Escrius des del punt de vista del caçador i saps captar els dubtes i les pors d'aquest animals, que segurament ´s un cérvol.

    Benvingut a relats. Tal com et diuen no has de clicar la pestanya on diu ^Participar en concurs". Només l'has de clicar si el relat és cenyeix al tema del mes, que convoquen cada començament de mes en l'altre pàgina del fòrum.

    M'ha agradat molt llegir-te.

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Bondia, llopicèrvol.

    Hem detectat que els tres primers relats que has publicat, quan els volem validar veiem que has clicat la pestanya del concurs. Et demanem que no ho tornis a fer més, si no és la teva voluntat participar-hi. Si aquest fos el cas, a la pàgina d'inici trobaràs les bases del concurs on s'explica com participar.

    La tecla del concurs és sols per a relats que volem participar, seguint les bases del concurs.

    Sabem que sabràs comprendre que clicar la pestanya sense voler participar pot complicar el control dels relats i dels relataires que sí que participen.

    Gràcies per la teva comprensió, i esperem que participis,si et ve de gust. N'estarem encantats.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llopicèrvol

5 Relats

10 Comentaris

682 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00