Món plaent, de paraules i bon vent.

Un relat de: free sound
B ona gent, cor atent, hi ha qui mostra el sentiment.
O blidant que ha passat, cadascú s’ha retratat.
N o sabré si després, hi seré jo com si res.

V es per on, avui sé, qui t’estima o et té present.
E l meu món és plaent, ara és ràfega de vent.
N ingú és essencial, però hi ha gent molt especial.
T ot plegat, sense més, de la vida n’he après.

I nfinítes cançons, que em fan viure il·lusions,

B ons companys, que amb els anys, sempre ajuden a obrir panys.
A vançar, i prudent, jo ho hagués fet diferent.
R es de mal, no cal pas, viu feliç allò que fas.
C ançoner per demà, i més força per lluitar.
A scendent i content, viu alegre el teu present.

N o sabràs si demà, hi serem per recordar,
O potser reviuràs mil històries per contar.
V a com va, vols com va, es recull allò que es fa...
A niré caminant, o saltant, potser volant...
.
.
.

Novembre 2011 (...i la vida va passant, dies que ens van regalant!!!!)

Comentaris

  • Una frase[Ofensiu]
    Josep Ventura | 29-11-2011 | Valoració: 10


    Molt coneguda que feia temps que no sentia
    M’agrada el poema, vent treballat com sempre
    Salutacions
    Josep




Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: