Cercador
m'obliguen a escriure
Un relat de: silvia_peratalladaencara no he arribat al dilluns
en contra del que diu l'agenda.
i entre paraules, surrealismes i futurismes
encara sóc allà, enrojint-me els ulls
amb la ràbia d'una bandera que crema
i una nit que no oblidaré
envoltada entre l'avui, l'ahir i tu
encara voltant per aquí, entre versos
i encara ho tinc tot per mastegar.
Primer m'incites i ara em fas parar?
Comentaris
-
Qui...[Ofensiu]rnbonet | 28-01-2005
... o què és "aquell que/aquesta cosa que"... t'incita i després t'atura? Dis-nos-ho, amiga meua... i li direm de tot, en tots els idiomes coneguts...
amb ràbia de bandera,
amb ulls de terra eixuta,
amb boca cridanera,
amb prec de calentura...
És un bon poema; curt, però intens...
PS. Medita una mica, i rellegeix abans de penjar... ho dic per... (no ho dic, hala!)
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581680 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....