Cercador

Llista categories

m'obliguen a escriure

Un relat de: silvia_peratallada

encara no he arribat al dilluns
en contra del que diu l'agenda.
i entre paraules, surrealismes i futurismes
encara sóc allà, enrojint-me els ulls
amb la ràbia d'una bandera que crema
i una nit que no oblidaré
envoltada entre l'avui, l'ahir i tu
encara voltant per aquí, entre versos
i encara ho tinc tot per mastegar.

Primer m'incites i ara em fas parar?

Comentaris

Afegir comentari

Qui...[Ofensiu]
rnbonet | 28-01-2005
... o què és "aquell que/aquesta cosa que"... t'incita i després t'atura? Dis-nos-ho, amiga meua... i li direm de tot, en tots els idiomes coneguts...
amb ràbia de bandera,
amb ulls de terra eixuta,
amb boca cridanera,
amb prec de calentura...
És un bon poema; curt, però intens...
PS. Medita una mica, i rellegeix abans de penjar... ho dic per... (no ho dic, hala!)

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >