MIXO MIXETA

Un relat de: Identitat Inedita
MIXO MIXETA
Que a mi m’agraden els gats
és ben sabut de tothom;
n’he tingut al meu costat,
junts ens hem donat confort

El primer que vaig tenir
va ser un regal impensat,
una filla em va venir:
Mira tu que m’he trobat!

Era petit i bufó
amb cara d’estar afamat
Peludet, negre el color
Uns remiaus molt afinats

Mare, sisplau, pot quedar-se?
Nena, vols dir? Què en faràs?
Jo me l’enduré a casa
quan l’estiu s’haurà acabat

I a la primera visita,
me’l torna ben refetet.
Síííí, que et farà companyia…
Ah que és maco aquest gatet?

Doncs arribat el moment
el gatet es queda amb mi;
mare, que me’n vaig corrents,
amb mi ja no el puc tenir

I començà aquell temps
de la vida compartir,
amb un ser molt indefens,
molt tendre, suau i bonic

I la comunicació enceto;
jo li dic vine, i, ca,
no li faig cas, i s’apropa,
l’amanyago, i se’n va

A poc a poc, anar passant,
ens trobem cada matí,
a la cuina per menjar,
I per posar-li un nom

per saltirons, al jardí
gens difícil ho he trobat
Dient un mixo, mixeta,
ho he tingut ben arreglat

La convivència és fàcil,
el menjar, especial per a gats,
aigua que mai no n’hi falti,
ni cosetes per picar

Moixaines per un cabàs
les agraeix d’allò més;
a mi, gaudi i relax,
companyia mentre creix
Amb el pipí i la caca
tampoc no ens cal patir:
al sorral sempre s’atraca;
és que ho és molt, de polit

I portar-lo a passejar?
No, no cal que ja hi va sol;
en això no hem de pensar,
ell va i ve així com vol

Però les hores més dolces
són quan estem al sofà;
jo amb les cames plegades,
ell, més que un rei, un paixà

Jo li refrego la panxa,
com n’és, de suau, el seu pèl;
amb les ungles m’esgarrinxa,
amb les dents em fa rosecs

I quan me’n vaig a dormir
sense donar-se’n de menys,
sempre es posa als peus del llit:
mai ha temut els meus renys

I el crido, mixo!, mixo!
I ell fa com si no res
Jo li dic, ei, que t’estimo!
I ell em fa un marrameu

I així han passat els dies,
com també han passat els anys,
fins que ha arribat el moment
més amarg dels comiats

Va ser tota una sorpresa
no sentir-te miolant,
que et mories no vaig veure,
que t’havies fet tan gran!

I amb el teu cosset gentil
davant meu, sóc de genolls.
Et ploro. I perdré el fil
que em porti els teus records?

I ara no trobo panxeta,
ni sento dolços remiaus;
sense la mixa mixeta
tranquil•la espero el final





Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 10-04-2021 | Valoració: 9

    Els animals de companyia són això. Com l'àngel de la guarda dolça companyia no em deixis sola ni de nit ni de dia que si no em perdria...
    M'agrada que t'agi agradat.
    Sí queés veritat que allà on jo hi llegeixo algunes frustracion s'hi pots ytrobar experiència de vida.
    En qualsevol cas, m'agraden els teus relats, d'entrada per com estan de ben escrits... i de sortida per l'originalitat dels temes.
    Ara em dedicaré a treure la pols de casa i després continuaré amb la lectura. Se m'ha girat feina.

  • bonica història[Ofensiu]
    Homo insciens | 10-04-2021

    A mi també m'agraden molts els animals. És una bonica història  en forma de poema que descriu molt bé el sentiment vers els nostres animalons de companyia. M'ha agradat!

    Respecte als teus comentaris, allà on hi ha relacions poc exitoses també hi ha oportunitats, reafirmació, superació... en els meus relats parlo de la vida, les relacions, pors i anhels de les persones, no hi trobaràs històries reeixides sinó històries de persones que creixen aprenent de la vida.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6526 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.