MIRO EL JARDÍ

Un relat de: kefas
El seu somriure m’il·lumina quan obre la porta i em convida a entrar. Durant uns segons la contemplo, immòbil al replà, admirat per la seva actitud vital que no han aconseguit doblegar les moltes mossegades que ha rebut.

Entro, intercanviem salutacions i aviat es posa seriosa. Comença a explicar com s'ho fa l'edat per atropellar-la i com les discordances amb les persones que l’haurien d'ajudar a suportar els temors, els augmenten. Mentre, li somric i em concentro en els seus llavis. Intento endevinar les paraules que no surten, les que expressen la preocupació perquè els anhels que encara viuen al seu cor no es puguin realitzar. Replico les seves paraules amb una veu que vol ser bressol i carícia conciliadora. I falç que talla les esbarzers que li fan mal. Sé que no va de raciocini la cosa i capto que el gest fa efecte.

Ara torna a vestir la mirada amb un somriure alegre. Mentre, m'he adonat que li queda molt bé el conjunt de jaqueta i brusa. I que aquesta està descordada fins una mica més avall d'on comença la comissura dels pits. Tota l'estona, en un gest nerviós, amb les mans agafa les vores de la jaqueta com intentant tapar la doble be baixa que formen la brusa i el inici dels pits i això fa que hi pari més atenció. Ella sabia que anava a veure-la i jo sé que m'estava esperant i ara em pregunto si s'ha vestit així, elegant i seductora, per rebre’m. Sé que sempre li agrada fer goig i no m'atreveixo a preguntar-li-ho. Mentre, una idea boja apareix en ell meu cervell. Podria demanar-li que em deixi fer d'explorador trapella i em permeti descordar-li el botó de dalt de la brusa, obrir-la una mica més i amb els dits resseguir...

Sé que no ho faré. Em poso nerviós i obro els braços per iniciar l'abraçada de comiat. Ens abracem, més estona del que és habitual, i aquesta vegada em concentro en sentir els seus pits. Gairebé tartamudejo en acomiadar-me. Ella agraeix la meva amabilitat desinteressada. Sembla feliç

Comentaris

  • Mirar[Ofensiu]
    Prou bé | 02-11-2021

    Mirar l'objecte del desitg i sentir atracció....molt bé, no?
    Amb total cordialitat

  • Fidel Català | 01-11-2021

    Ara he vist que aquí t’expliques millor. Ara el veig més rodó i més acabat, amb quatre-centes paraules no en tenies prou, ja ho veig.

  • Quin jardí mires...?[Ofensiu]
    Fidel Català | 01-11-2021

    Senyor Pere, en Arameu, quin tros de relat! Però t’he de confessar que m’he perdut, no sé on soc ni que hi faig aquí amb aquest tros de dona. Bé podria dir que és un relat minimalista, on manquen(però també potser sobren) explicacions externes a la mirada concreta del narrador a sobre del seu objecte de visió. Per aquesta banda, perfecte, de fet, si va de mirades, no cal explicar res més que allò que mira el narrador, i tot l’escenari està sobrer. Felicitats doncs per l’encert i el repte narratiu que ens has plantejat, les teves propostes no són mai planeres. Però si vols dur el relat més enllà d’aquest joc del repte, hauràs d’explicar alguna cosa més, aviso!
    Això de la doble be baixa, vols dir que s’escriu així mateix? Ho has mirat?, no m’ho facis mirar a mi, osti! Hi ha un parell d’errades de tecleig, revisa amb el corrector en línia, no m’ho facis fer a mi!

    Bon repte kefas, felicitats pel relat. I un títol suggeridor... quin jardí mires? Pillastre...

  • L'efecte de la gesticulació. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-11-2021 | Valoració: 10


    Molt bona narració, Kefas, que atrapa fins al final, amb una sorpresa. El que et faltava era l'abraçada de comiat. Molt interessant tota l'acció on et trobes amb la teva amada.
    Val la pena llegir-te, perquè escrius amb un estil molt particular teu.
    Enhorabona... i a seguir... que la vida són dos dies...
    El dia que no entre a Relats, és que ja no estic en el món.
    Saluts.

  • Decidit![Ofensiu]
    llpages | 01-11-2021 | Valoració: 10

    Després de llegir el relat, no tinc cap dubte: s'imposa una segona visita a fi de treure'n l'entrellat. Cal aclarir les intencions d'ambdós, posar les cartes sobre la taula i prendre una decisió. He vist que has etiquetat el text de biogràfic, hi ha un molt de valent en posar per escrit aquests pensaments íntims. Pensaments que, per altra banda, semblen èticament reprovables si tenim en compte que ella t'està explicant misèries de la vida i qui l'escolta duu les calces al cap. I si m'ho aclareixes?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: