MIRO EL JARDÍ

Una cosa és el que sentim i una altra el que diem. De vegades som actors en una pel·lícula, i en som conscients, però no podem fer res més que seguir actuant, espectadors forçats d'una vida que no volem viure, mentre les nostres mirades criden demanant auxili. Les abraçades són l'intermedi de la punyetera pel·lícula.

Mirar l'objecte del desitg i sentir atracció....molt bé, no?
Amb total cordialitat

Ara he vist que aquí t’expliques millor. Ara el veig més rodó i més acabat, amb quatre-centes paraules no en tenies prou, ja ho veig.

Senyor Pere, en Arameu, quin tros de relat! Però t’he de confessar que m’he perdut, no sé on soc ni que hi faig aquí amb aquest tros de dona. Bé podria dir que és un relat minimalista, on manquen(però també potser sobren) explicacions externes a la mirada concreta del narrador a sobre del seu objecte de visió. Per aquesta banda, perfecte, de fet, si va de mirades, no cal explicar res més que allò que mira el narrador, i tot l’escenari està sobrer. Felicitats doncs per l’encert i el repte narratiu que ens has plantejat, les teves propostes no són mai planeres. Però si vols dur el relat més enllà d’aquest joc del repte, hauràs d’explicar alguna cosa més, aviso!
Això de la doble be baixa, vols dir que s’escriu així mateix? Ho has mirat?, no m’ho facis mirar a mi, osti! Hi ha un parell d’errades de tecleig, revisa amb el corrector en línia, no m’ho facis fer a mi!

Bon repte kefas, felicitats pel relat. I un títol suggeridor... quin jardí mires? Pillastre...

Molt bona narració, Kefas, que atrapa fins al final, amb una sorpresa. El que et faltava era l'abraçada de comiat. Molt interessant tota l'acció on et trobes amb la teva amada.
Val la pena llegir-te, perquè escrius amb un estil molt particular teu.
Enhorabona... i a seguir... que la vida són dos dies...
El dia que no entre a Relats, és que ja no estic en el món.
Saluts.

Després de llegir el relat, no tinc cap dubte: s'imposa una segona visita a fi de treure'n l'entrellat. Cal aclarir les intencions d'ambdós, posar les cartes sobre la taula i prendre una decisió. He vist que has etiquetat el text de biogràfic, hi ha un molt de valent en posar per escrit aquests pensaments íntims. Pensaments que, per altra banda, semblen èticament reprovables si tenim en compte que ella t'està explicant misèries de la vida i qui l'escolta duu les calces al cap. I si m'ho aclareixes?