Mirada estràbica

Un relat de: Arístides
Mirada estràbica

La dona passa les hores mortes davant d’una clínica oftalmològica. Surt de la feina a les tres —fa horari intensiu—, dina a correcuita i marxa corrents. Va a la recerca d’un guerxo. I no respon a cap fília sexual, no. Més aviat a quelcom més important. Des de la distància li és difícil distingir aquest defecte en la vista. A més, la majoria d’homes que el pateixen, l’amaga darrere unes ulleres fosques. Així que va preparada amb uns prismàtics.

Avui localitza un home de mirada estràbica d’uns cinquanta anys que va vestit amb una gavardina. Quan surt de la visita mèdica, ella ja l’espera.

—Hola —el saluda amb un dels seus millors somriures.
—Hola —contesta l’home, desconcertat.

La dona pregunta si coneix algun lloc maco per anar a prendre una copa, que fa poc que viu en aquest barri. Potser poc acostumat a ser abordat, l’home dubte. Ella obre una mica l’abric per mostrar-li canalet, que ja la convida.

Conversant, conversant, li treu que mai s’ha casat, i, amb l’excusa del signe del zodíac, la data de naixement, just el trenta-u d’octubre. Sent nit de lluna plena, a la dona li costa no posar-se a plorar, de nervis i alegria.

Quan el convida a sopar a casa seva mentre es passeja la llengua pels llavis, a l’home se li munta un ull damunt l’altre com un ciclop.

Assegut al sofà, la dona marxa a la cuina. Del ganiveter extreu el ganivet més ample i esmolat, entra en el safareig i es planta davant la gàbia. Com sempre, el conill està rumiant i la mira amb aquells ulls vermellosos que ressalten entre el pelatge blanc. Ha arribat el moment delicat. L’ha de convèncer de matar-lo al balcó, davant la lluna plena.

Assaja què li dirà:
«Fa mig any vaig perdre la pota de conill que vaig heretar de la mare. Des de llavors, la meva vida és un desastre. El marit m’ha deixat. Els meus fills no em parlen. A la feina m’han posat un cap amb qui no m’entenc. Només has de matar-lo, res més. Jo ja m’encarregaré de convertir la seva pota esquerra del darrere en el meu nou amulet».

Comentaris

  • No hi falta...[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2023

    ...res: estrabisme, lluna plena, ganivet esmolat, pota de conill... Que farà el pobre home seduït assegut al sofà?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Ja hem rebut les teves dades. El relat entra a concurs.

    Moltes gràcies.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament.
    Esperem rebre les teves dades, fins que no les tinguem i per ara, el relat no entra a concurs.

    És possible que no rebis bé els correus de la pàgina, segurament et van a la brossa, mira-ho i si hi són marca que no són brossa.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Per enviar-nos les dades, o qualsevol altre dubte, contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Arístides

6 Relats

22 Comentaris

4072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78