Miracle

Un cant bonic al moment i al sempre. Contemplatiu i viscut amb plenitud.
Amb total cordialitat

M'agrada molt aquesta poesia, és com una oració laica, condicional.
Trobo que parla sobre un moment d'il·luminació, sobre la eternitat copsada en un moment. Aquet instant es percebut com a únic: "No tornarà el mateix ciri a cremar...", però malgrat això, és l'instant definitiu:
"Tu, com llum que agita el ball de la vida,
convertint el sempre en únic
allò ordinari en etern."
extraordinari final.

El tema de la presència de Déu en les petites coses i la bellesa del moment present són elements que es toquen amb molta subtilesa.
Em fa pensar en la natura com a reflex d’un ordre superior o d’una força divina que fa que tot el que sembla efímer sigui, en realitat, part d’un cicle més gran i etern.
Esperem que ens haja vist alguna vegada.

La bellesa de la natura, és màgia pura, i aquest bell poema ho reflecteix a la perfecció.

Enhorabona, Miquel.

Si et ve de gust llegir una cançó infantil, és l'últim que he publicat.

Rosa.