Mil vels

La terra és un gran fossar.
No d’individus com tu i com jo, no.



Si no molt més.
De civilitzacions, cultures, espècies, plantes, homínids.

Tot hi cap al seu ventre. I allà romandrà fent gruixària.
Sols les divinitats gosen d’esventrar i reeixir el propòsit



Aquest gran llaç,
que a tots ens recererà i allitarà en el nostre darrer alè.

Tant es val si una part és aire i de nou es dissipa i fon amb ell.
Aire que és molt més.

Les paraules sovint ennuvolen el seny,
Raptors de trenats, per prendre senders errats durant anys,
Menant-nos a indrets manllevats, deperits i exànimes.



I la terra creix, creix i creix.
I nosaltres aliens restant capsigranys.
I dins de ses entranyes rau la veritat.

Per això no volen el desglaç i inventen estafes climàtiques
Surten mòmies de milers d’anys, calçades romanes
i mil coses més.
O petxines a 12.262 metres a la península de Kola.



Aquí rau el secret. Jesús clavat a la Creu que és T de terra.
Estacat no es veu res.
I Prometeu clavat a una roca.
I Lucifer l’àngel caigut a la cleda terràqüia



Les filles dels hòmens,

      trencaven mil cadenes, voluntats i enganyifes.

Les ensarronades morals s’esberlaven al desig innat
Estrip de mil regles, drenant pecats i innocus inferns a embornals



I la terra continuava creixent i creixent i ningú se n'adonava
Tanta informació sense copsar, ni interpretar, resten dessota mil vels



I nosaltres vivint
Sense poder llegir els estels, les olors, l’aigua i la terra.
Ni les denses nits junt amb les classes del temps



Sols esguardant el moment
I curullant-lo mentrestant, en mil jocs i paraules inventades.