Mia

Un relat de: bloodymaruja
Vas baixar a l’infern a tastar l’escudella
i et venies l’ànima per un plat de cigrons,
quan t’enamorares de la xocolata
que encara que és dolça
tampoc fa petons.

Llavors vas cobrir els miralls de casa
i amb capes de roba ta veu s’ofegà
dins els banys més discrets
de tots els bars del barri
on vomites la culpa i la soledat.

Amb forquilles d’or pentinaves l’alba
culleres de plata brillaven al cel
escut de rajoles et cobria l’ànima
àcida condemna
amagatall de fel.

La mar et menjaves sucant-hi galetes
i et bevies la lluna ruixada amb xarop,
de tu t’amagaves dins de la nevera
blanca com la infància
freda com la mort.

Comentaris

  • Qüestió de química o de ment?[Ofensiu]
    rautortor | 02-07-2013


    Els científics solen dir que tot és qüestió d’àtoms i molècules. Segurament que tenen tota la raó del món. Però, aleshores, si hom menja perquè el cos necessita aliment i no ho fa quan no en necessita, per què, doncs, són possibles les respostes d’Anna X i Mia? Realment, el cervell i, tal volta, alguna cosa més segueixen essent els reis del comportament.

    Durant els meus anys de professor n’he vist de tots els colors. Però, al capdavall, he –hem– estat afortunat ja que cap dels casos, que jo sàpiga, va arribar als extrems del teu poema, precís, elegant, detallista i brutal, com molt bé diu l’allan.

    Les teves observacions sobre la vida real solen tocar temes delicats des del punt de vista del comportament, sobretot, femení. Però la teva manera de dir-ho fa que arribin al nucli del problema i denunciïn les desviacions del camí que condueix al sentit comú. El teu és, realment, un lloable exercici educatiu.

    Una cosa més. L’altre dia vaig penjar al fòrum una notícia sobre un projecte que reivindica la bellesa del cos femení, sobretot de la dona mare. El vaig pensar pensant en tu. No sé si l’has llegit. Si no ho has fet, te n’adjunto el link.

    A beautiful body Un projecte de Jade Beall

    Gràcies per tot.

    Raül

  • Re: M'ha encantat[Ofensiu]
    Oke | 03-06-2013

    A mi també, aquest corralet de monstres i fantasmes, i aquest mastegar la vida de pressa. La Mia i l'Anna X, dones fermes.

    Gràcies per el teu comentari tan generós. L'he sentit, bloodymaruja.

    Una de ferma i a seguir empenyent!

  • Bo de fons i de forma[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2013

    Un poema dur amb un ritme que es llegeix molt bé i amb unes imatges dolces que donen al contrapunt a la duresa de la situació.

    Feia dies que no et llegia. També és que jo fa dies que no tinc gaire temps per llegir ni per participar. Quan entro a llegir sempre busco a gent que m'agrada com escriu (tu entre ells) i a veure si faig noves descobertes.

    Petons

  • Bo de fons i de forma[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2013

    Un poema dur amb un ritme que es llegeix molt bé i amb unes imatges dolces que donen al contrapunt a la duresa de la situació.

    Feia dies que no et llegia. També és que jo fa dies que no tinc gaire temps per llegir ni per participar. Quan entro a llegir sempre busco a gent que m'agrada com escriu (tu entre ells) i a veure si faig noves descobertes.

    Petons

  • Bloody[Ofensiu]
    Gabriel M. | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Al que diu Analls és cert.
    Es tracta d'un poema que primer xoca i posteriorment rellegeixes amb plaer.
    Realment m'ha agradat molt.
    Una besada.

  • No t'ho creuràs...[Ofensiu]
    Annalls | 14-05-2013

    ... no el copsava... el cap anava a molts llocs i no acabava d'entendre't , fins que he vist una paraula en un comentari, i me dit: valguem Deu, ja et val...
    Coneixes be el problema, recordo l'Anna X. Jo ja no menjo mars però llacs més sovint del que voldria, no vomito no. Soc el que es diu ara : persona que fa afartaments o Binge Eat. D'aquest tema va el segon llibre que no se si l'acabaré mai, espero hora amb la Nutricionista des de Nadal...Els testimonis es van donant per vençuts , i fem xarrades que converteixo en capítol, però entre un i l'altre (tampoc son tants), triguen... Difícil solució quan l'ansietat es la teva malaltia!! I mira que soc de poc i sovint menjar , quan soc jo, amb una voluntat de ferro , però es increïble com et domina la malparida.
    El poema es molt bo , es bloody !!!

  • La mala gana[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-05-2013 | Valoració: 10

    Un escrit contundent, amable, intel·ligent. Descriptiu, emotiu, posant els punts on cal. Imatges de soledat, d'aliments flotants, de colors apagats. Un poema per a reflexionar, per a rellegir, per aprendre. I és que el teu estil clar i nítid m'encanta. Una abraçada.

    Aleix

  • Estremiments[Ofensiu]
    franz appa | 14-05-2013

    La molt reeixida cadència rítimica d'aquest poema acompanya el lector en un descens cap als inferns bulímics de la protagonista, la destinatària d'aquesta mena de diàleg introspectiu, guiat per l'ús de la 2a persona que sempre fa tan directe i alhora íntim un retrat.
    La definició de cada estrofa ,exacta i esmolada, s'ajusta també perfectament a aquesta imatge de progressiva i gèlida autodestrucció, tot i que les metàfores siguin aparentment més brillants i etèries.
    M'uneixo a les felicitacions del comentari de l'allan lee, un comentari de luxe, per cert, per acabar d'arrodonir l'estremiment que provoca aquest enorme poema.

  • Ana i Mia[Ofensiu]
    allan lee | 14-05-2013

    pot ser, Bloody, que te l'hagi llegit en una altra vida..? O potser és que és un tema del què ja has parlat altres vegades. Jo fa molt temps en tenia un que es deia Anna i Mia, i ara tinc un altre conte sobre el tema. M'agrada- m'atrau- aquest món fràgil i obscur que crec que jo també vaig passar. En mi no era per desig d'aprimar-me, sinó manca de desig de viure: no tenia gana i no podia menjar. Sempre m'agrada llegir-te, sempre aprenc noves coses: imatges fortes, elegància, paraules justes, maneres d'enfrontar la vida. Estilitzat en la forma i brutal en essència, aquest Mia és un record i una advertència pels navegants. No es pot viure enquistat a dins mateix: el teu propi cos et sembla massa gran i pesat per suportar. Només quan surts a fora de la closca t'adones que la pròpia pell és teva perquè la guardis i res més. Felicitats, Bloody, per ser sempre a aquest nivell tan alt.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

49766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com