Més

Un relat de: Marina Márquez
Res. Res li agrada. Tot li produeix arcades. Tot ho rebutja. Fruita no. Verdures no. Peix no. Pa no. Cereals no. Carn no. Res. No vol res. Una poma, amb mel i canyella, potser. Talla la poma amb un xic d’esperança, massa ràpid, es fa un tall al dit, sagna profusament. El nen l'observa, estira impetuosament la mà cap a ell, xucla el dit sagnant, mossega i ella s’aparta a l’instant. Acaba de preparar la poma, li dona, la llença a terra. El nen agafa la carn crua de sobre el marbre, el dinar de la mare. Arrenca un tros amb les dents que li han sortit no fa tant, empassa. Sembla que li agrada, però llença la resta amb un gest de disgust. Agafa la mà de la mare i intenta mossegar el dit de nou. La mare torna a apartar-se, més dubtosa aquesta vegada. El nen la mira, fixament. Ella pensa. Agafa el ganivet, se’n va al bany. Torna amb un petit tros de carn sagnant a la mà. Li dona.
—Mami! En vull més!



La darrera versió dels meus relats la trobaràs a calauka.cat


Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català

Comentaris

  • Ben resolt [Ofensiu]
    llpages | 27-07-2025 | Valoració: 10

    Un infant xucla el dit sagnant de la seva mare. Molt bé, i ara com ho acabem? L'autora ens ofereix un final insospitat que m'ha agradat per aquest motiu. Enhorabona pel teu enginy, Marina!

  • pas ni mica m'esber-la el seny[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 27-07-2025 | Valoració: 10

    Una de les meves formacions es psicològia sistèmica-humanista-biodescodificadora(Mèxic 2022). La psicologia clàsica a europa fa basarda, és limitadora, asimiladora al sistema podrit, castrant i frustant.

    Des d'aquesta òptica.(no dic que sigui veritat. antuvi sols crec amb la mentida), el nasciturus no era volgut. (la meva formació juridica)el nado vaja. Per això la menga era tòxica. El pa(pare) no esmentes la llet???i més coses. És llei natural. L'antropofàgia és simplement no disgregar-se del refús de sa mare. La sang és família. Quan més sang, més m'accepte, més m'imtegro(el rebutg mata)i més em sento dins del clan. encara que la mare tampoc s'estimava

    ja veus. palles mental de jet lag

  • En serio?[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 26-07-2025 | Valoració: 10

    Bon dia, Marina Màrquez:

    En serio que hi ha gent que es comporta així amb el menjar?
    És que jo ho trobo tot bo i de seguida ting gana. I dic sí a tot el menjar: a la fruita, la verdura, la carn , el peix...
    Sense menjar no faríem defenses ni tendríem energia.
    Continua escrivint i creant personatges tan peculiars.

    Una abraçada i bon estiu,

    Helena

  • Espavilat[Ofensiu]
    Janes XVII | 25-07-2025

    En el regne animal els mascles progenitors sovint es mengen els seus cadells. En Cronos també ho feia amb els seus fills fins que Rea, la seva esposa i germana, li ho va impedir amb un truc innocent que el va deixar de pedra. Així els Déus de l’Olimp, Hestia, Posidó, Zeus, Hera, Demèter i Hades van subsistir i regnar a les llegendes de la mitologia. Làmia també segrestava infants per cruspir-se’ls. N’hi ha un grapat d’exemples de canibalisme.
    Jo podria entendre menjar-se la mare a petons, menjar-se-la amb la mirada...però si el vailet menja com un pardalet i no li fa el pes res més, ja coneixem on pot arribar el sacrifici d’una Mare, i jo podria entendre l’ocell.

  • Pregunta[Ofensiu]
    kefas | 24-07-2025


    De vegades em costa copsar el missatge d'un relat i m'haig d'ajudar amb alguna pregunta per treure'n l'entrellat.
    La faig. El nen es diu Donald?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marina Márquez

Marina Márquez

18 Relats

79 Comentaris

22783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:


La meva passió per la complexitat de la ment, el cervell i la conducta humana em va portar a estudiar psicologia i a especialitzar-me en neuropsicologia. Em fascina el terror en qualsevol de les seves formes i formats, i el psicològic m'atrau especialment.
He estudiat Narrativa a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i actualment m’especialitzo en Conte, gènere del qual soc fanàtica.
La meva devoció per reescriure em fa editar els textos moltes vegades abans de donar-los per “acabats”. Per poder entestar-me encara més en l’edició, vaig estudiar Redacció i Estil també a l’escola d’escriptura.

Alguns noms que em fan perdre la son: Shirley Jackson, Ray Bradbury, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Patricia Highsmith, E.A. Poe, Roald Dahl, Montserrat Roig, C.P. Gilman, H.P. Lovecraft, Mary W. Shelley, M.R. James, Henry James, Dorothy Parker, Raymond Carver, Angela Readman, Adam Golaski, Stephen King, Joe hill, Gordon B. White…



La darrera versió dels meus relats la trobaràs a marinamarquez.cat
Em pots escriure a contes@marinamarquez.cat

Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català!