Cercador
MÉS TRESORS DE LA VALL D’ORA. SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésSant Andreu de la Mora o dels Cinglets, ens havia quedat pendent en una anterior visita, que fèiem el juliol de l’any 2.009 a la Vall d’ora , http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/tresors-de-la-vall-dora.html , el Miquel Pujol Mur i la Rosa Planell Grau, que exercien de sherpes per les terres del Berguedà i el Solsonès, incloïen aquesta esglesiola en la ruta que em tenien preparada.

S’esmenta amb la categoria de parròquia en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, que hom estima de principis del segle Xl , ja que fou presentada com a prova en un judici celebrat I'any 1024 al Castell de Ponts.


L’església romànica de la Mora, dedicada a Sant Andreu, és del segle XII, i malgrat la quasi total absència de dades – particularment a l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’ - , s’aprecia que el temple ha patit diverses reconstruccions i/lo reformes; la porta original, orientada a migdia està tapiada, manté la clàssica forma de creu, enlloc però d’utilitzar l’exedra s’adopta el rectangle, i tant l’absis com les absidioles son quadrades; el petit cementeri annex no està avui en servei, i la vista de l’interior del temple, ens fa sospitar que no si duen a terme celebracions litúrgiques ni de forma esporàdica. L’espadanya dona raó de l’ús religiós que en algun moment tingué l’edifici, reformat a darreries del segle XVIII, amb la tècnica simple i impersonal que el Concili de Trento tant va prodigar per aquestes terres.


Perduda la seva condició de parròquia, avui en l’àmbit eclesiàstic , és una església sufragània de la parròquia de la Valldora.
Es troba a la capçalera de la rasa de la Móra, sota els cingles de Travil, i/o de les Lliberteres, a 950 metres d'altitud, al límit amb el Berguedà.
Adjunto un enllaç en el que podreu veure i llegir els Goigs a llaor de Sant Andreu, de la parròquia de Besora, que pertany també al Bisbat de Solsona.
http://4.bp.blogspot.com/_LOtXgLMl-jc/Sw9APjEQHOI/AAAAAAAAG_c/FxaBcUWIJZ8/s1600/AndreuBesora+30xi-goigs.jpg

Si teniu o trobeu els propis d’aquesta església, sou pregats de fer-me’ls arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, si cliqueu damunt de les imatges es faran més grans

S’esmenta amb la categoria de parròquia en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, que hom estima de principis del segle Xl , ja que fou presentada com a prova en un judici celebrat I'any 1024 al Castell de Ponts.


L’església romànica de la Mora, dedicada a Sant Andreu, és del segle XII, i malgrat la quasi total absència de dades – particularment a l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’ - , s’aprecia que el temple ha patit diverses reconstruccions i/lo reformes; la porta original, orientada a migdia està tapiada, manté la clàssica forma de creu, enlloc però d’utilitzar l’exedra s’adopta el rectangle, i tant l’absis com les absidioles son quadrades; el petit cementeri annex no està avui en servei, i la vista de l’interior del temple, ens fa sospitar que no si duen a terme celebracions litúrgiques ni de forma esporàdica. L’espadanya dona raó de l’ús religiós que en algun moment tingué l’edifici, reformat a darreries del segle XVIII, amb la tècnica simple i impersonal que el Concili de Trento tant va prodigar per aquestes terres.


Perduda la seva condició de parròquia, avui en l’àmbit eclesiàstic , és una església sufragània de la parròquia de la Valldora.
Es troba a la capçalera de la rasa de la Móra, sota els cingles de Travil, i/o de les Lliberteres, a 950 metres d'altitud, al límit amb el Berguedà.
Adjunto un enllaç en el que podreu veure i llegir els Goigs a llaor de Sant Andreu, de la parròquia de Besora, que pertany també al Bisbat de Solsona.
http://4.bp.blogspot.com/_LOtXgLMl-jc/Sw9APjEQHOI/AAAAAAAAG_c/FxaBcUWIJZ8/s1600/AndreuBesora+30xi-goigs.jpg

Si teniu o trobeu els propis d’aquesta església, sou pregats de fer-me’ls arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, si cliqueu damunt de les imatges es faran més grans
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6659 Relats
832 Comentaris
4922226 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABADELL. DE LA CATEDRAL DELS MERCATS MUNICIPALS I ALTRES
- SANTA RITA DE CÀSSIA. ERMITA DE VALLDEIX.MATARÓ. EL MARESME.
- CALS FRARES AGUSTINS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. TIANA. EL MARESME
- ESCOLA IGNASI VENTÓS MIR I LES CASES DELS MESTRES. BADALONA
- IN MEMORIAM. LA CANOVELLES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA A LA CASA DEL POBLE DE TERRASSA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.
- IN MEMORIAM. COOPERATIVA PAU I JUSTICIA, ARA SALA BECKETT. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- IN MEMORIAN. SOCIETAT CULTURAL HORTONENCA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.
- SENTMENAT . IN MEMORIAM . EL CINEMA MONTSENY (I)
- TENIU DADES DE LES ESCOLES DE CANOVELLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL VALLÈS ORIENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN ROMAGOSA. EL SANT FELIU DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS, I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES “ S’ENDUGUÉ.
- EL MODERNISME A SANT LLORENÇ SAVALL
- LA PETJADA DELS ARQUITECTES SALA A LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.
- IN MEMORIAM. EL GARATGE DEL BERNALDO FERNÁNDEZ VALDÉS. SITGES. EL GARRAF
- LA VILAFRANCA DEL PENEDÈS QUE EL TEMPS, L’ESPECULACIÓ URBANISTICA,.., I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES " S’ENDUGUÉ.