Cercador
Més sobre grafiters. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Si hi ha dos monuments que de segur que recordeu, del patrimoni arquitectònic de València, un és el campanar de la Catedral, conegut popularment com El Micalet, i l'altre la Porta dels Serrans, que, juntament amb la de Quart, són els únics accessos de la ciutat emmurallada que es conserven. Afegiré que les Torres dels Serrans, que també així se l'anomena, durant la Guerra Civil van servir de refugi a cinc-cents quadres i tres-cents tapissos evacuats del Museu del Prado. Doncs bé, fa dos dies la Porta dels Serrans va aparèixer amb una pintada gegantina entre les dues torres bessones, a l'espai que hi ha entre la porta i els merlets que coronen el conjunt. Mai cap vàndal grafiter no s'havia atrevit a tant.
Com que sobre el tema dels grafiters ja m'he esplaiat prou a "L'altra vida dels xiclets" (28/08/2018), "Grafits del tercer origen" (11/04/2025), "Grafits del segon origen" (08/07/2025) i "En Tomeu" (01/09/2025), com a Joan Colom, només afegiré que es veia a venir que una cosa així acabaria passant: fa temps que estic observant com alguns grafiters marca-territoris han perdut el respecte als seus parents llunyans, els artistes de carrer, empastifant-ne obres, i també a les parets d'edificis de certa rellevància artística o històrica que fins fa poc havien respectat. A València, en concret, quan fa uns mesos vaig descobrir que l'anomenada Finca Roja, rehabilitada poc abans, començava a lluir pintades, vaig pensar que s'havia aixecat la veda i que tard o d'hora acabarien embrutant la Porta dels Apòstols de la Seu.
Com que sobre el tema dels grafiters ja m'he esplaiat prou a "L'altra vida dels xiclets" (28/08/2018), "Grafits del tercer origen" (11/04/2025), "Grafits del segon origen" (08/07/2025) i "En Tomeu" (01/09/2025), com a Joan Colom, només afegiré que es veia a venir que una cosa així acabaria passant: fa temps que estic observant com alguns grafiters marca-territoris han perdut el respecte als seus parents llunyans, els artistes de carrer, empastifant-ne obres, i també a les parets d'edificis de certa rellevància artística o històrica que fins fa poc havien respectat. A València, en concret, quan fa uns mesos vaig descobrir que l'anomenada Finca Roja, rehabilitada poc abans, començava a lluir pintades, vaig pensar que s'havia aixecat la veda i que tard o d'hora acabarien embrutant la Porta dels Apòstols de la Seu.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA (bis). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA. [text no creat amb IA]
- Més sobre grafiters. [text no creat amb IA]
- Qui mata un tirà la història l'absoldrà. [text no creat amb IA]
- Ametlles o avellanes? [text no creat amb IA]
- El tren. [text no creat amb IA]