Més enllà dels somnis

Ara ja saps la direcció, saps que m’agrada la teva cançó. Només cal que deixis sortir aquesta bonica veu. Estima’t com la més bonica nota, valora’t com a vals o rondó. Somia’t ballant una dansa, amb la melodia del teu cor. Saps que ets una caixa de ritmes, o una capsa de sons, tens el cor de maraca i un batec d’il·lusions. Els teus ulls harmonies, el compàs és amor, frases plenes de vida, claus de sol de records. Obertura o coda, sotovoce o clos, és da capo o estrofa, tot cantant a l’amor. Una vida sentida, una nit de colors, el teu somni que canta, diu adéu a les pors. Els tambors i darbukes facin danses amb foc, malabars entre claves, guaguancó amb bon toc. Poc a poc i amb somriure tornaràs a trobar que la música i vida fan millor el caminar. Faristols o metrònoms són suport o recurs , diapasó el teu somriure, ben feliç el teu viure. Una nova cançó, un arpegi ben lliure, és textura o color, tessitura o escriure.


Febrer 2012