Merda

Un relat de: aleix

Estic estirat al llit, gairebé les vuit de la tarda segons el meu maleit despertador. Tot el dia igual, amunt i avall pell pis, amb ansietat, angoixa, impotència, llàgrimes... fins i tot alguna anguniosa rialla de desesperació. A fora la gent vé i va sempre amb les mateixes cares quasi inanimades i, és clar, amb la processó per dins. Algun parlen entre ells, altres parlen sols, altres dormisquejen amb el cap recolzat al fred dels vidres de l'autobús... Cotxes amunt i avall que fumejen com cigarrets gegants i algun cilista esbufegant i empassant-se tota mena de flaires putrefactes. Jo mentrestant miro per la finestra, res de bo alla a fora, no m'hi espera ningú ni res. Podria anar al Cafè a veure què o qui hi ha per allà, però no tinc forces ni per buscar el moneder que em va "desaparèixer" ahir a la nit. Al cafè segur que no l'hi trobaré el moneder, més que res perquè no vaig anar-hi ahir a la nit, o potser si... El televisor ja ni l'intento enjegar. No és que em fagi por eh, és simplement que em fa fàstic, i me'n fa menys quan el tinc apagat. Si el TDT aquest, molts canals, molta merda. Només val la pena el canal de les notícies i aquest millor no mirar-lo... No entenc perquè me'l vaig comprar el televisor, he arribat a la conclusió de que és un objecte inútil però del tot necessari, sobretot per si vénen visites, què cony pensarien de mi si descobrissin que no tinc televisor! Que estic ben sonat, suposo. A, be, també em serveix per veure el barça això si, només quan el fan en "obert" és clar. Avui no el fan ni en "obert" ni en "tancat" ni res, per tant avui no em sereveix absolutament per res, avui se'n pot anar a prendre pel cul, i jo anarme-n'hi amb ell és clar.
La idea de sortir al carrer en pijama és del tot temptadora, però què pensaria de mi la família si me trobés per casualitat algun cosí o algun tiet? Res, ni pensar-ho. Ja ho veig, altre cop al pont. Quantes vegades he anat a alvirar el precipici? Ja n'he perdut el compte... Sé que no ho faré eh, i això em tranquilitza una mica. Però és que no hi veig sortida a tot això. M'ho prenc amb bastanta calma, fins i tot em pentino una mica i em poso roba relativament neta. El carrer com sempre mig apagat, com opac, artificial, fred, trist, un bon lloc on deambular sense esperança.
D'aqui al pont hi tinc tansols deu minuts, ja que tinc el pis llogat quasi a les afores de la ciutat. Per un moment penso en mirar al cel, ja havent agafat el camí de carro que porta al pont i allunyat del ciment, però no aixeco el cap ja que sé per experiència que no hi ha res allà a dalt, només un tel marronós, barreja de núvols i merda. En cinc minuts sóc al pont, no hi passa cap cotxe així que és tot per mi sol, com sempre. Ja m'he acostumat fins i tot a saludar-lo, al pont vull dir, tot i que sé amb certesa que no parlen els ponts... Ara miro avall, avall... tan avall que no veig més que foscor. Deu haver-hi uns trenta metres més o menys, mort segura tenint en compte que el riu baixa sec. Bé mes aviat no baixa, per ser més exactes ja no és ni riu. Comptaré fins a deu i m'hi tiro, tot i que sé que no ho faré. Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, un petit impuls i cap al no res, quatre, tres, ostres sembla que aquest cop... dos...
De sobte una mà extranya em prem l'espatlla, impedint lleugerament que fagi l'últim i ansiat moviment. En un moment obro els ulls i giro el cap. Mmm és guapa si, molt guapa...
- Què hi fas aqui? - em surt sense voler en un tò entre extranyat i enfadat, mentre ella dibuixa un dolç somriure...
- He vingut a suicidar-me... però noi, t'he vist que anaves a fer-ho i se me n'han tret les ganes.
- Ostres doncs no sé qui haurà de donar les gràcies a qui ara... - silenci.
Ens hem agafat de la mà i hem caminat a poc a poc, quasi dolçament, fins a un prat proper al pont. Ens hem estirat una bona estona mirant cel, núvols i merda...
- Tinc un pis llogat aqui a les afores, si vols venir... potser tinc alguna cervesa a la nevera...
- Anem-hi però espera't uns minuts, vull intentar veure alguna estrella entre aquest cel de merda, tot i que serà complicat...

Comentaris

  • Molt entretingut![Ofensiu]
    casum l'olla | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Et felicito per aquesta historieta tan ben treballada, es nota el temps dedicat i m'ha encantat, et seguiré llegint espero que continuís escrivint. Acabaré convidan-te a comentar-me, potser t'agradarà les historietes que invento. Esperaré algun comentari ben aviat, avui he penjat dos historietes que te les recomano, a veure si les pots llegir i disfrutar-les que era la meva intenció. Segueix escrivint que et continuaré llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: