MERCÈS RC

MERCÈS RC

Sense vosaltres tindria tots els meus mots perduts

“com llàgrimes a la pluja”. Esquinçats..bruts…engroguits…cremats i tot. Bé si és amb un cremadet de Castelló, encara ho suportaria més..

Però “encara no és hora de morir”…...

Llavors doncs….. Caminant pel carrer blanc de Xàtiva…sento conhortat la parla dels pares…..

... que segueixi la festa de les lletres. que segueixin les danses dels mots, que les nostres paraules travessin oceans, valls, muntanyes i zones interestel·lars.

Parlem, cridem, xisclem….

que tots ens sentin ben fort ……… abans que ens acoressi aquest matusser racista espanyolista, que bé volen llevar i exterminar la llengua…
Que ens sentin tots..
….Immigrants, foraster i turistes, nou vinguts

Que aquí som diferents

que no sols vinguin a cercar diners, canviar de vida deixant enrere les seves terres plegades d’assassinats, de corruptes (com aquí vaja) de presons, de pobresa i misèria..…

que estimin i aprenguin la llengua

que la gaudiu i nedeu amb ella

Per saber d’un món, d’un univers d’un amor..d'un tarannà..

Diferent de veure les coses. Terra de trobadors, de Pau i treva, de terra que "tres turons fan una serra”, de castellers, de Beneïdes de Sant Antoni, de muixerangues i flabiols, de pa amb tomàquet i paella, que preguem encara al Santuari de la Mare de Déu de Vallverd……i molt més

...... estimeu-la i parleu-la.

que si hi ha amor, entusias-me i gràcia

tot cap a una ment noble, bondadosa i pura

mercès RC