Medusa

Al terra, somicant,
trencats els vots,
la puresa tacada,
el temple profanat.

Neptú, entre ombres,
defuig, sigil·lós, cap a la mar.
La impuresa no és dels intocables,
sinó de mortals fal·libles.

Bellesa anterior als déus olímpics.
Sacerdotessa avui.
Ahir, fugint d’homes viscosos, desenfrenats,
que s’agenollaven davant la bellesa
amb un punyal amagat.

Hom i els númens temen la bellesa
quan no la poden posseir.

¿Què és la bellesa,
sinó el càstig més alt
per a una mortal angèlica?

Atenea, còmplice del silenci,
verge sota el jou dels homes,
contempla el crim sense tremolor
des de l’altura.
Deessa de la justícia:
quan el poder parla, calla.

Medusa has estat la torna,
de l’equilibri trencat
entre númens vils,
afamats de poder i glòria.

De galtes boniques.
Massa lluminosa.
De bella a monstre.
Fins a esdevenir apotropaica:
gorgoneion vivent,
víctima de traïdors.

Sola per sempre, a la cova.
Al jaç humit i tenebrós,
de pell escamosa lluent.
Els tentacles lliscants, semivius,
sisegen, xiuxiuegen a la foscor,
i et recorden constantment la dissort.

Envoltada d’estàtues esporuguides,
plores sense llàgrima
i demanes fi a la maledicció,
alliberar-te
de la teva mirada de pedra.


Pregues pel botxí.
I dius a les graies
que sí.

Perseu arriba,
amb la conxorxa i els ardits
dels arrogants déus de l’Olimp.

–El sento.
Silent.
De puntetes.

Em faig l’adormida.
Per ajudar-lo.

I prego
que un sol tall....

M’alliberi, per semre més









*Hesíode (s. VIII–VII aC).
A la Teogonia parla de Medusa com:
“la de galtes boniques” (kalliparēios)

*Ovidi (Metamorfosis)
Explica que Medusa era bellíssima, especialment pels seus cabells.
És qui difon la versió on és violada per Posidó i després castigada per Atena.

*graies:Les Grèes, germanes de Medusa, compartien un sol ull i una sola dent i se'l anaven bescanviant.
Veien i parlaven a trossos, com una veritat mai sencera.li revelaren el parador de Medusa a Perseu

Els déus donaren a Perseu ales als peus, un escut-mirall, una espasa corba i un sarró per al cap.També invisibilitat i guia: doncs per matar sense mirar