MASIA EL BELLIT. TAGAMANENT, EL VALLÈS ORIENTAL

 El Josep Clua, publica una fotografia que diverses persones identifiquen
com  el Bellit, al terme de Tagamanent ,
a la comarca del Vallès Oriental.

El Mapa de Patrimoni ens diu ; Conjunt de construccions adaptades al
pendent del terreny natural. Aquestes edificacions, de forma allargada i
esglaonada, presenten una estructura de tres cossos principals juxtaposats, de
planta rectangular.

Els tres cossos principals presenten murs de paredat comú i pedres
cantoneres, amb teulada a doble vessant; i el tercer amb coberta a una sola
vessant.

El cos central és el dedicat a l'habitatge, el superior funciona com a paller
i l'inferior com a capella, advocada a Sant Nicolau, que fou afegida l’any  1830.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/10/capella-de-sant-nicolau-el-bellit.html

Es documenten diverses etapes constructives:

La primera fase s'evidencia a l'area més propera al paller, la façana, amb
planta baixa i pis i semisoterrani creat pel desnivell del terreny; presentant
una disposició simètrica de les obertures, amb una portalada d'arc carpanell,
amb brancals també de pedra ben tallada, excepte una porta al semisoterrani,
destinada al pas d'animals força senzill.

La segona fase, es situa a l'esquerra de l'anterior, entre el contrafort i
la filera de pedres cantoneres embeguda dins del parament de façana, es
caracteritza per un eix d'obertures, semblant a l'anterior però descentrat a la
dreta.

A la tercera fase s’evidencia l'empremta d’un arc rebaixat de totxo,
forçant la disposició irregular de les obertures.

A la part central s'hi pot llegir la data de 1741.

El Bellit, doncs, forma un conjunt molt complert d'habitatge, gran paller,
barri, capella i pou, constituent una gran finca (d'unes 600 ha), majoria de
bosc on s'hi practica la pastura transhumant.

Es coneix poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica d'aquest gran
mas.

A l'Arxiu de la Cancelleria de la Corona d'Aragó  hi ha un pergamí 4727, de finals
del XII on apareix, per primera vegada, el topònim Belida, fàcilment assimilable
 al topònim Bellit; al no fer-se però, cap
precisió de caire geogràfic, no se'n pot dir gran cosa més. Aquest text fa
referència a un capbreu de les rendes del Comte de Barcelona sobre el terme del
castell de Tagamanent.

El topònim també s'esmenta en els fogatges del 1515 i del 1553, on surt
Joan Bellit i en Vellit, respectivament. Al segle XVI, ja podríem parlar d'una
estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa
del Bellit, en moments diferents.

Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que
s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i
XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant
a l'estructura inferior com a la terrassa superior.

Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran
explotació ramadera,  on hi treballava
més d'una família.

A partir de finals del segle XIX la casa s'anà descuidant fins a quedar en
un estat força ruïnós; actualment els masovers utilitzen la part dels estables,
quedant deshabitada tot el què és la construcció senyorial.