Cercador
MAS PUBILL . SANTA LLÚCIA DE SIURET. VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan, desprès de fer-ho amb l’esglesiola de Santa Llúcia, retratava aquesta magnifica casa de planta rectangular de planta, dos pisos i golfes, pensava amb el bon amic Feliu Añaños i Masllovet, que hauria gaudit a cor que vols, amb aquesta visita per les terres del Bisaura, frontereres entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, i les províncies del REINO DE ESPAÑA de Barcelona i Girona.
L’edifici té uns cossos afegits a la cara sud, consistents en dos espais de volum cúbic que flanquegen l'entrada principal que s’efectua per un portal ja que el recinte por tancar-se des de l’interior.
Llegia que el cos original de la casa data del 1689, va ser però , objecte d'importants reformes vers el 1718, data en la que possiblement s'obriren els balcons de ponent.
A principis del segle XIX (1809) s'hi va construir, a la part sud, dos cossos cúbics de dimensions semblants i que arriben fins l'alçada del primer pis, i que flanquegen l'entrada tot creant un pati reduït que dóna accés a la porta principal.
Darrerament (1983) ha estat restaurada pels seus propietaris, les reformes han afectat a l'interior i a la façana de llevant.
L’edifici té uns cossos afegits a la cara sud, consistents en dos espais de volum cúbic que flanquegen l'entrada principal que s’efectua per un portal ja que el recinte por tancar-se des de l’interior.
Llegia que el cos original de la casa data del 1689, va ser però , objecte d'importants reformes vers el 1718, data en la que possiblement s'obriren els balcons de ponent.
A principis del segle XIX (1809) s'hi va construir, a la part sud, dos cossos cúbics de dimensions semblants i que arriben fins l'alçada del primer pis, i que flanquegen l'entrada tot creant un pati reduït que dóna accés a la porta principal.
Darrerament (1983) ha estat restaurada pels seus propietaris, les reformes han afectat a l'interior i a la façana de llevant.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5427993 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS