Cercador
Marioneta
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
- Adéu, amor meu!
A l'andana la mare, jove i bonica, s’encongia a mesura que el meu tren ens anava separant. Movia la seva mà com una marioneta, amb mirada desencaixada, pressentint que no ens tornaríem a veure més perquè la vida m'obriria noves perspectives i ella deixaria d’interessar-me.
El cas és que molts anys després, quan la observo al meu costat, no me'n penedeixo gens ni mica d'haver tornat. Ara ja no em reconeix. Em confon amb un senyor. Em parla en castellà, quan a casa parlàvem català, i m'explica coses com si fos un desconegut. Jo li segueixo el fil per no incomodar-la i que se senti escoltada. Però dins meu sé que l’he perdut per sempre més.
Ara sí que és una marioneta.
Comentaris
-
la mare sempre torna[Ofensiu]Atlantis | 15-03-2025
La mare, el record de la amre, sempre torna. Ara en forma de malaltia, quan no saps qui ets, però tu si què saps qui és ella. Terrible.
-
Del somriure d'un titella...[Ofensiu]llpages | 13-03-2025 | Valoració: 10
a la cruesa d'una malaltia devastadora, quina imatge més potent! I en poques paraules, el que dóna més força al relat. M'ha agradat!
-
Oblit[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-03-2025
Em va passar per alt, just del que no em volia oblidar, malgrat la duresa del relat, el títol encertadíssim!
-
La mare desconeguda. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-03-2025 | Valoració: 10
Un relat que m'ha impressionat molt! Que com diu el títol, que és "marioneta", la seua mare. Portes raó, ja has perdut a la teua mare. Una malaltia que persisteix per a seguit.
Jo he tingut a la meua sogra amb alzhèimer molts anys i hem patit molt la meua dona i jo! Ella no sabia què le passava!
Molt ben plantejat.
Cordialment.
Una abraçada.
-
Qui sap si en el fons...[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 11-03-2025
Mai sabrem del tot. si darrera aquesta terrible enfermetat, hi queda una guspira de coneixement que no sap com expressar-se.
A vegades en els ulls de la meva mare, que vivia completament aliena a tots els del seu voltant, hi veia la que havia sigut sempre i que al segir-me amb la mirada,em reconfortava.
Un relat molt emotiu. -
La realitat[Ofensiu]SrGarcia | 11-03-2025
Una descripció molt emotiva d'aquesta terrible malaltia.
El començament amb el fill que se'n va, porta la imatge de la síndrome del niu buit; els fills han de fer la seva pròpia vida; a la mare li sap greu, però entén que ha de ser així. Poderosa la imatge de la marioneta, mou la mà com si ho fos, com si no volgués fer-ho, com si algú la forcés a fer el gest de comiat.
A la tornada, amb la mare vella i malalta, queda clar que ja no és ella, que és moguda per forces desconegudes i del tot alienes al seu tarannà habitual. La malaltia l'ha convertit en una altra persona, una marioneta sense voluntat.
El narrador sembla que accepta, o almenys es resigna a la situació, sabent que no hi pot fer res, malgrat el dolor mostra molta fortalesa emocional.
Un relat commovedor, dur, una barreja de nostàlgia i realisme. -
Una gran pèrdua[Ofensiu]Rosa Gubau | 11-03-2025 | Valoració: 10
Patir Alzheimer, és d'una gran duresa, l'oblit de les persones més properes i de la història d'una vida, genera un immens desconsol.
Un relat senzill i colpidor que ho diu tot.
Gràcies per compartir aquesta sensibilita,t i pels teus comentaris als meus relats.
Una abraçada, Magda.
Rosa
Valoració mitja: 10
l´Autor
171 Relats
614 Comentaris
60014 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.