Mans de terrissaire, petons que van per l’aire.

Quin regal! Orgasmàtic, sensacional, com diries tu. Feia temps que no me’n feien cap igual. Havies encertat, en la forma i en el color. Com si m’haguessis parit!
Havia estat vint minuts seguits rient, i davant teu em vaig haver d’aguantar el riure vàries vegades. No estàvem en el lloc adequat, però ja passa això, que com menys pots riure, més ganes te’n venen.
Ara que hi penso, mai t’he explicat que l’avi era ceramista o terrissaire, et deixo escollir a tu la paraula que més t’agradi. Suposo que d’aquí em surt la dèria per les coses artesanals o pels treballs manuals. M’agrada posar-hi forma, m’agrada modelar, m’agrada acariciar la teva escorça, i m’encanta quan amb les mans et faig volar.
Aviat tornarem a la masia. Ja saps que sempre he estat enamorada, una petita illa entre horts i tarongina, a dos-cents metres del mar. Quan dormim sentim les ones trencar a les roques. Vindrà la Júlia i portarà la seva flauta travessera. Només fa quatre anys que la toca i ja fa filigranes. Així que si portes el clarinet podem fer un bon concert. També vindrà en Gorka amb el seu contrabaix, i ja saps que té moltes ganes de veure’t. De petita jugàvem a pirates, i ens enfilàvem a dalt dels arbres per veure bé el terreny. Ara de gran encara segueixo jugant...
Tornant al regal, només agrair-te que m’has fet feliç. Que m’has regalat un somriure que no té preu. Que m’has posat el llistó molt alt, però venint de tu és normal. Sempre m’has sorprès en tot, des del primer dia que et vaig veure. Suposo que per això t’has fet estimar tant. Des del silenci o a dins del llit, amb la cançó sense neguit. D’aquí una estona et tornaré aquell petó tan dolç, per tornar-te la rialla que el follet em va donar.
Bona nit sifasol pastanagues, domifa somiar!


Març 2012