MANDAT D'AMOR

que fas a mi em diu el següent:
el mon guiat per la lògica individual i individualista, guiada, per tant, pel guany privat, sense visió col·lectiu ja no és viable; ho demostra l'exhauriment de la terra i la cosificació, mercantil, de les persones. Només podem mantenir-nos en aquesta època apocalíptica si modifiquem radicalment la nostra postura i donem prioritat a la col·laboració - "estimeu-vos"- sobre la competència.

Doncs la inspiració m'ha vingut com sempre, de la meva ànima potser? És una pregunta difícil de respondre, no t'ho sé dir exactament, però suposo que com a tots, un gest, una reflexió, una imatge...

Moltíssimes gràcies pel teu comentari, ens seguim llegint.

Una abraçada.

Rosa.

Estic convençut que en Josep llegirà aquestes paraules, allà on sigui. I estic convençut que es posarà vermell en llegir-les. Quina profunditat, quin sentiment etern més aconseguit! M’ha impressionat molt. Una forta abraçada.

Aleix

L'amor és una capsa
un rètol
una història.

L'amor és un bes tendre
una mà
una carícia.

L'amor és una bena
una crossa
una xeringa.

L'amor és el diumenge
el pastís
la veu amiga.

L'amor és la pell nua
és el desig
és carn que vibra

L'amor és la mirada
és paraula
és companyia

L'amor és renunciar
és compartir
és cuidar cada dia.

L'amor és tantes coses
que quan una es mor
les altres
la ressusciten.

En els moments de desànim i dolor, sempre hi ha l'esperança de fer reeixir l'amor. El mal no és altra cosa que una reacció de la por. Un precepte, el teu, escrit amb seny i saviesa, d'una categoria literària i filosòfica que impressiona, colpeix i alhora enalteix l'ànima. Em deixes sense respir per la profunditat de la teva excel·lent reflexió. Em trec el barret! Confio en que més sovint ens deleiteras amb aquesta disciplina a la que no ens tens avessats. Enhorabona!.

Potser l'amor està mort i soterrat, però amb aquest poema aconsegueixes de volar. Tot el que dius "va a missa". Un dels teus que més m'ha colpit.

Bona vesprada perla de vellut,

un relat ple de saviesa,
i unes paraules molt bent dites,
és un relat molt interesant ,
m' agradat molt .

Gràcies per els teus últims comentaris, per cert el meu aniversari és el dia 21 de març no el 12 però gràcies per la felicitació!

Una abraçada

Noia Targarina

Molt interessant i concret.
M'ha fet reflexionar positivament.
Enhorabona per aquest contingut.
Feliç diumenge i salutacions molt cordials.
............

Després del encertat comentari del Sr. Garcia, poca cosa més puc afegir, combrego totalment amb tot el que ha dit. Un poema impactant i molt ben elaborat, que m'ha remogut profundament.
Genial Perla de Vellut.
Bon diumenge.
Rosa.

Una oració i alhora una meditació.

No és una poesia per a qui busqui consol, sinó per a qui vulgui enfrontar-se al buit deixat per les promeses trencades.

El dolor i la ira son ben clars, e3l precepte de que parla sant Joan es veu trencat pertot arreu. No hi ha esperança, l'amor és mort i soterrat. Només cal tenir ulls a la cara per a veure que tens raó, Però el precepte és una llei, no la descripció dels fets, l'únic moment d'esperança és al vers "Nosaltres hauríem de lluitar contra l'odi". Aquest és el precepte, el manament, encara que s'hagi de fer sense esperar res, sense esperar èxit.

Poderoses imatges: "el cavall del dolor", "els barris sense dia", "paraules fetes vent", "somriure fet pedra".

No és una poesia de retòrica buida, el dolor és ben clar i ben expressat. Quasi podriem dir que són paraules d'un profeta.